La soprano Anna Maria Ollet, professora de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, acaba de rebre una menció especial de la Fundació Victoria de los Ángeles i una beca per participar com a alumna en una masterclass al Festival de Lied Life Victoria com a alumna del Màster de Lied que està cursant a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). La soprano catalana està fent una important tasca amb les veus dels joves que formen part dels cors de l’Escola Coral, sobretot del Cor Jove, per tal de preservar-les en el seu creixement. Una tasca que ja està donant fruits i que es pot començar a apreciar en el pas d’aquestes veus al cor adult, l’Orfeó Català.
La «Revista Musical Catalana» ha volgut parlar amb ella per conèixer de prop el seu perfil i la tasca que fa a l’Escola Coral de l’Orfeó Català.
La Fundació Victoria de los Ángeles li ha atorgat una menció especial que consisteix en una beca en el Life Victoria 2016. Com rep aquest reconeixement?
En el Màster de Lied Victòria dels Àngels que estic cursant a l’ESMUC hi ha la possibilitat de presentar-se al concert en el qual la Fundació Victoria de los Ángeles atorga diferents beques. Com a resultes de presentar-m’hi, vaig tenir la immensa sort de rebre-hi una menció especial i una beca per participar com a alumna en una masterclass que es farà en la propera edició del Festival de Lied Life Victòria. Només tinc paraules d’agraïment per a la Fundació i els membres del jurat. Victòria del Àngels és una de les meves cantants més estimades i veure’m vinculada d’alguna manera amb el seu nom és molt especial per a mi.
¿És difícil avui dia obrir-se pas com a cantant líric?
Sí, molt, perquè hi ha molta competència, molts més cantants que abans que surten molt més preparats i, a més, la crisi afecta greument el sector. En una situació de retallades com les que encara estem vivint, el primer que pateix és la cultura, i, en aquest sentit, el món del cant líric és un dels més afectats. Obrir-s’hi pas a vegades és un esforç titànic.
Quin paper ocupa el lied en la seva carrera?
Sempre he tingut la cançó catalana en repertori, però pel lied alemany he sentit sempre un gran respecte. El fet de no dominar l’idioma crec que ha estat un gran handicap. I, a més, les dues vegades que vaig ser a Àustria sempre em van demanar que cantés cançó espanyola. És per això que sempre em feia por abordar-lo. Però un bon dia vaig decidir que no podia ser, que necessitava més eines per poder compartir-les amb els meus alumnes i em vaig posar mans a l’obra inscrivint-me al màster. Vaig tenir la gran sort que com a treballadora del Palau de la Música Catalana em van donar moltes facilitats per cursar-lo i ara només puc donar gràcies a la institució. Espero seguir descobrint lieder que m’han captivat tant com els que he conegut aquest any: ara toca treballar més que mai.
Vostè du a terme una intensa activitat pedagògica a l’Escola Coral de l’Orfeó Català educant sobretot veus joves en un moment molt delicat com és el pas de jove a adult, també a nivell vocal. Quines són les claus per no malmetre uns instrument d’aquestes característiques?
Treballar amb el Cor Jove de l’Orfeó Català és un gran privilegi. Crec que gran part del secret consisteix a fer un vestit a mida per a cada alumne: no tot va bé a tothom. Hi ha alumnes que arriben al Cor Jove sent molt joves, amb l’instrument que tot just acaba de fer el canvi; és un moment delicat que s’ha de tractar amb molta cura. Treballar les tensions i la posició corporal (l’adolescència és un moment de tancament postural en molts casos), la respiració i la flexibilitat laríngia són bàsics. D’altra banda, el cor és un espai exigent amb les veus, en el qual treballem moltíssim la relaxació de la musculatura que intervé en la formació de la veu i la consciència de la necessitat de cuidar-la.
Què és el més important que intenta transmetre als seus alumnes?
El que més em preocupa és fer entenedor que la veu té límits, que s’ha de cuidar i que, malgrat que la joventut comporta molts moments de crits i rialles i de nits fent colzes amb els estudis, és important que hi hagi unes pautes de cura de la veu. D’altra banda, he pogut comprovar en mi mateixa que l’instrument principal és el cos: alliberar-lo de tensions i aconseguir una bona postura és primordial. Tot plegat, junt amb una bona higiene del son i de la veu són fonamentals per mantenir l’instrument en forma. M’agrada molt incidir en aquest aspecte de la higiene de la veu perquè, a part de conscienciar-los de com reverteix en el rendiment del cor, crec que ajudar-los a cuidar quelcom tan íntim com la veu és una manera de treballar altres aspectes psicològics, com l’autoestima, l’acceptació de la imatge pròpia i del cos, tan importants en l’etapa jove.
Anna M. Ollet va néixer a Reus, és llicenciada per la UB en psicologia i té el grau superior de cant pel Conservatori del Liceu, on va finalitzar els estudis amb premi extraordinari de final de grau. Va ser becada pels Amics de l’Òpera de Sabadell. Ha desenvolupat una extensa activitat com a concertista. Ha participat com a solista al Palau de la Música Catalana en la producció del Requiem de Mozart, va inaugurar el 37è Festival Internacional de Música de Cambrils i va col·laborar amb l’Orquestra Camera Musicae cantant diverses representacions de l’Stabat Mater de Pergolesi. Ha actuat en diferents produccions del Festival Castell de Peralada, a l’Auditorio Nacional de Santiago de Compostel·la i al Teatre Principal de Sabadell, entre d’altres.
En la seva activitat com a docent, va ser professora de l’ESMUC el curs acadèmic 2009-10 i actualment és professora del Conservatori Professional del Liceu i també de l’Escola Coral de l’Orfeó Català del Palau de la Música Catalana.
