Subscriu-te
Batutem

El Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un dels auditoris de música més importants que hi ha al món. El va construir l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, professor d’un altre arquitecte molt famós: Antoni Gaudí. El Palau el va començar a construir l’any 1905 i va ser inaugurat el 1908: és la seu de l’Orfeó Català.

L’Orfeó Català és una associació musical de Barcelona que té més de 125 anys d’història. Va començar batutant una coral, després dues, després tres… i aviat es va convertir en una entitat social molt important. L’any 1904 va crear una revista (aquesta que teniu a les mans: la «Revista Musical Catalana») i poc després va decidir construir un auditori: un edifici on es poguessin fer concerts. La inauguració del Palau va fer parlar durant mesos: alguns consideraven que era la millor obra arquitectònica que s’havia fet mai a Barcelona, mentre que d’altres deien que era més lleig que un gripau malalt i que feia mal a la vista.

L’edifici està pensat perquè s’hi facin concerts i sona molt bé, però una de les coses que el fan únic al món és la quantitat de detalls que té per tot arreu, tant a les façanes com a l’interior: està ple d’escultures, relleus, pintures, trencadissos, ceràmiques, ferro forjat i vitralls. Hi pots batutar cares de músics –com Beethoven o Bach–, uns cavalls galopant, flors primaverals, una escala principal amb una barana meravellosa, una claraboia impressionant damunt el cap del públic i fins i tot un grapat de muses tocant instruments que surten de les parets de l’escenari. L’any 1997 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

Il·lustració: Laura Borràs

Pau Casals

Pau Casals és un dels músics més importants que hi ha hagut mai a Catalunya. Va néixer al Vendrell, va viatjar per tot el món tocant el violoncel i també va ser director d’orquestra. Va fundar l’Orquestra Pau Casals i la va batutar del 1920 al 1936. Els concerts els feia al Palau de la Música i, veient que hi havia molta gent que no podia anar-hi perquè no podien pagar una entrada, va fundar l’Associació Obrera de Concerts. Gràcies a aquesta associació, es feien concerts a preus molt reduïts i hi podia anar tothom. El primer violí de l’orquestra era el seu germà Enric Casals.

Eduard Toldrà

Eduard Toldrà era un músic català nascut a Vilanova i la Geltrú que també té una relació molt intensa amb el Palau de la Música. Quan l’Eduard tenia 25 anys i ja era un violinista molt reconegut, Pau Casals li va donar l’oportunitat de dirigir al Palau: primer només li va deixar dirigir alguna obra, però després ja agafava la batuta per fer concerts sencers al capdavant de l’Orquestra Pau Casals. Anys després, quan l’Ajuntament de la ciutat li va proposar crear una nova orquestra, va fundar l’Orquestra Municipal de Barcelona i va estar-hi al capdavant des de l’any 1944 fins al 1962. Al Palau de la Música Catalana va arribar a batutar-la en més de 700 concerts.

Il·lustració: Laura Borràs

Concerts que no ET POTS perdre!

PALAU DE LA MÚSICA

DATA: 3 i 4 de novembre

HORA: 11, 12.30 i 17 h

OBRA: Bim Bom, nadons al Palau i Zig Zag, passets al Palau amb la Companyia Kamalundu, una experiència única perquè pares i nadons comparteixin les primeres emocions musicals.

+INFO:
www.palaumusica.cat

L’AUDITORI DE BARCELONA

DATA: 10 de novembre

HORA: 12.30 h

OBRA: Banda Ampla s’estrena amb la Banda Municipal de Barcelona com a protagonista. Amb música de Joan Albert Amargós i direcció escènica de Xavier Albertí, l’espectacle s’inspira en la Guia d’Orquestra per a Joves de Britten.

+INFO:
www.auditori.cat

APLICACIONS PER AL MÒBIL

NOM: Shazam i Soundhound

PER A QUÈ SERVEIXEN?

Són aplicacions de reconeixement de cançons: et diuen el títol de la cançó que sona allà on sigui i fins i tot si taral·leges o xiules unes notes, pot dir-te’n el títol!

+INFO:
www.shazam.com i soundhound.com/soundhound

L’INSTRUMENT

El violoncel

El violoncel és un instrument de la família del violí, però és molt més gran i per això s’ha de tocar assegut. Antigament només feia paper d’acompanyament, però a poc a poc els compositors hi van confiar i ara és molt comú sentir-lo com a solista.

Té 4 cordes que es fan vibrar quan es freguen amb un arquet.

Fa uns 122 cm d’alçada: 75 cm corresponen al cos del violoncel i
la resta al mànec, el claviller i la voluta recargolada a dalt de tot. D’ample pot fer uns 45 cm.

L’arquet té una mida d’uns
72 cm de llarg i està format per una peça de fusta i uns 150 pèls de crinera de cavall.

Els forats amb forma de lletra F s’anomenen “les efes del violoncel”.

Té una vara de ferro, una “pica”, que s’amaga dintre el cos del violoncel. Quan s’extreu, cada intèrpret se l’ajusta a la seva alçada per recolzar l’instrument a terra.

Han estat grans intèrprets del violoncel, el català
Pau Casals, l’anglesa Jacqueline du Pré i el rus Mstislav Rostropóvitx.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *