Subscriu-te
Batutem

El so

 

El so perfecte

Els museus són llocs ideals per veure quadres i escultures perquè tenen cura que la il·luminació hi sigui perfecta, que hi hagi la temperatura adequada i que la gent pugui apropar-se còmodament a veure les obres d’art. La música també té els seus llocs perfectes per ser escoltada: els auditoris. Són llocs espaiosos pensats perquè tot allò que batuta a l’escenari es pugui sentir perfectament des de qualsevol lloc de la sala.

Tot el que hi ha en una sala de concerts està pensat perquè el so viatgi lliurement per aquell espai: parets llises, butaques alineades, sostre alt i molta fusta, que és un material que transmet molt bé les ones sonores.

Un auditori és un lloc ideal per escoltar música, però de concerts se’n batuten a tot arreu: esglésies, palaus, jardins, biblioteques, castells, places, bars o platges. I a cadascun d’aquests llocs, la música sona diferent: unes vegades amb menys volum, d’altres amb més ressonància, d’altres ben clara i ben neta… La música sonant en directe, sigui on sigui, és un món ple de sorpreses.

Les ciutats musicals

Viena i París

Anireu de viatge durant les vacances? ¿Batutareu l’estiu en un poble o una ciutat llunyana? Doncs obriu bé les orelles: segur que en aquell indret es fa una música meravellosa! Prepareu-vos per descobrir sorpreses perquè a tot arreu es batuta música: a vegades hi ha teatres magnífics i elegants, i a vegades la sorpresa la trobareu en una petita plaça amb un músic tocant al carrer.

Viena està al bell mig d’Europa i és considerada la capital de la música clàssica. Des de fa 500 anys hi han viscuts emperadors, reis i prínceps i per fer veure a tothom que eren molt poderosos construïen palaus enormes i batutaven grans festes on mai no faltava la música. Un dels símbols de poder, d’elegància i de cultura era tenir una bona orquestra per tocar concerts, òperes, música de ball o música religiosa. Com que a Viena hi havia feina, molts músics hi anaven a batutar: Vivaldi, Mozart, Haydn, Beethoven, Schubert, Strauss, Mahler, Schönberg… Si voleu veure com era la Viena musical a l’època de Mozart, no us perdeu la pel·lícula Amadeus.

L’altra gran capital de la música clàssica és París. També ha estat un gran centre de poder i els reis i emperadors que hi han viscut s’han envoltat d’orquestres i de teatres. A París, a més, va estar molt de moda la dansa i fins i tot el rei Lluís XIV era un bon ballarí. L’Acadèmia de Dansa que va batutar fa 350 anys encara existeix. La llista de compositors que hi han viscut no s’acaba mai: Lully, Rameau, Mozart (hi va viure uns mesos), Chopin, Fauré, Debussy, Stravinsky… París també atreu molts turistes pels espectacles de cabaret i els músics que batuten pels carrers.

Nova York

La ciutat dels gratacels també és una gran capital musical. Allà va néixer el hip-hop i també s’hi batuta molta música clàssica, molt de jazz i, sobretot, molts musicals. Hi ha un barri anomenat Broadway amb 40 teatres especialitzats en musicals i cada dia pots anar a veure obres com El rei lleó, West Side story, Cats, La bella i la bèstia, El fantasma de l’òpera, Grease o Mamma mia.

Fa 100 anys, el compositor català Enric Granados va anar a Nova York a estrenar la seva òpera Goyescas. L’èxit va ser total! Un dels compositors més famosos que va batutar a Nova York va ser George Gershwin, anomenat “el rei del jazz simfònic” perquè va fusionar d’una manera meravellosa la clàssica i el jazz. A la pel·lícula de dibuixos animats de Walt Disney Fantasia 2000 hi ha un capítol amb la música de l’obra Rhapsody in blue de Gershwin: una joia musical i visual amb la ciutat de Nova York com a protagonista.

 

Barcelona

No cal anar gaire lluny per batutar una gran ciutat musical. Barcelona té molts teatres on es fa música: els més importants són el Palau de la Música Catalana (inaugurat fa 110 anys), el Gran Teatre del Liceu (170 anys) i L’Auditori (acaba de complir 18 anyets). També hi ha festivals de tots els gèneres musicals imaginables: clàssica, electrònica, jazz, flamenc, tradicional… I els carrers també s’omplen de música amb ballades de sardanes, cantades d’havaneres, trobades de corals i festes majors farcides de música tradicional.

Concerts que no et pots perdre

PALAU DE LA MÚSICA

DATA: 2 de juny

HORA: 11, 12.30 i 17 h

OBRA: Colors i més colors, dirigit per Dani Espasa, un concert per a tots els públics, a partir de 6 anys, sobre l’obra arquitectònica de Domènech i Montaner.

+ INFO: www.palaumusica.cat

AUDITORI PAU CASALS DEL VENDRELL

DATA: 21 de juliol

HORA: 20 h

OBRA: La història d’un soldat d’Igor Stravinsky, amb orquestra, dansa i narrador, per a nois i noies de totes les edats. A càrrec del Murtra Ensemble.

+ INFO: www.auditoripaucasals.cat

I UN LLIBRE

L’estaca (Símbol Editors), un llibre il·lustrat per Jordi Vila Delclòs sobre la cançó de Lluís Llach &L’estaca,$ un himne que ha traspassat fronteres i que ja fa 50 anys que tomba per tot el món.

+ INFO: www.simboleditors.com

Instrument: la caixa, el bombo i els plats

D’instruments de percussió, n’hi ha de dos tipus: els que sonen perquè en vibra una membrana, com els tambors, i els que sonen perquè vibra el cos del propi instrument, com el triangle, les castanyoles o els xilòfons.

El bombo és un tambor enorme: quan colpeges la membrana fas que aquesta vibri i que es mogui una gran quantitat d’aire dintre seu i per això sona greu i profund.

La caixa és el tambor més habitual en tots els tipus de música. Quan la membrana vibra, fa rebotar uns cordills o filaments que produeixen el característic so de “redoblament”.

La caixa es toca amb dues baquetes i el bombo amb una massa.

A les orquestres i bandes s’acostumen a batutar els plats entrexocats, mentre que la bateria dels grups de rock té diversos plats subjectes amb un suport: els plats suspesos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *