Subscriu-te

Cinc bromes musicals

Una broma musical, KV 552 (en alemany, Ein musikalischer Spaß) és una obra de cambra en la qual Mozart juga amb les convencions musicals de l’època i les contravé per fer-nos somriure amb les seves sonoritats estranyes. La intenció humorística sovinteja a la música clàssica (de fet, el nom de la forma musical scherzo ens remet a una broma o un joc en italià, com ho fa badinerie en francès) i ja no diguem a l’òpera, on l’opera buffa té una presència tan destacada. L’autoparòdia, músics fent broma d’ells mateixos, no hi falta tampoc en diferents estils i formes; ens agradaria fer-vos somriure amb aquestes cinc bromes musicals.

Simfonia núm. 45, “dels Adeus” de Joseph Haydn

Això va passar el 1772. L’estada del príncep Esterházy a la seva residència d’estiu estava sent molt més llarga del que era habitual i el pitjor és que ningú no sabia quan acabaria. Els músics que s’hi havien traslladat amb ell sospiraven de tornar a casa amb les seves famílies i Joseph Haydn, que n’era el mestre de capella, va plantejar al príncep la reivindicació laboral amb música, amb un subtil sentit de l’humor. Daniel Barenboim i els músics de l’Orquestra Filharmònica de Viena ens recreen en aquest vídeo el que va passar durant la interpretació de l’últim moviment de la Simfonia n. 45. Durant els primers minuts tot va anar bé, però després…

“Tortugues”, d’El carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns

Tots hem fet algun cop alguna cosa que ens venia de gust en comptes de la feina que havíem de fer. Camille Saint-Saëns també; quan havia d’estar component la seva Tercera Simfonia, es va dedicar a compondre una obra que el divertia molt, El carnaval dels animals, una “gran fantasia zoològica” per la qual desfilen lleons, elefants, cangurs o pianistes (“mamífers concertívors digitígrads”). També tortugues que decideixen ballar ni més ni menys que el galop (o el cancan) de l’opereta Orfeu als inferns de Jacques Offenbach. Leonard Bernstein, al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, ens ho explica…

Gloria de Johann Sebastian Mastropiero

Un dels personatges més esperats dels espectacles del grup Les Luthiers és el compositor Johann Sebastian Mastropiero, autor de dotzenes d’obres sorprenents. Entre les més celebrades hi ha aquest Gloria (que porta per subtítol Tangum) que Les Luthiers presenten i interpreten amb la seva seriositat habitual.

Bolero de Ravel

Gerhard Kaufmann, violoncel·lista de l’Orquestra Filharmònica de Viena, va fundar fa deu anys el Wiener Cello Ensemble 5 + 1, un conjunt que als seus concerts interpreta obres clàssiques molt conegudes en arranjaments per a violoncel tan peculiars com aquest Bolero que us proposem.

Erlkönig de Franz Schubert

De la nostra última broma musical, se n’encarrega Michael Aspinall, baríton i musicòleg (té editades diverses monografies sobre els grans cantants de tombant de segle XX, com Francesco Tamagno o Nellie Melba). Els seus amics el van empènyer a dur als escenaris les paròdies operístiques que els feia en privat. Així és com durant els anys setanta i vuitanta va triomfar al món anglosaxó amb espectacles on es convertia en una gran diva (amb punts de connexió amb la Castafiore, posem per cas) que interpretava famoses escenes d’òpera i fins i tot lied amb un estil molt personal. Aquí en tenim la prova.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *