Subscriu-te

Crítica

25 anys d’òpera al Conservatori

Cristina Sánchez i Juan David González. © Conservatori del Liceu

LA CAMBIALE DI MATRIMONIO de G. Rossini. Joan Sebastià Colomer. Cristina Sánchez. Juan David González. Pedro Calavia. Josep Vives. Vanessa Regalado. Orquestra del Conservatori del Liceu. Dir. musical: Daniel Mestre. Dir. escena: Miquel Gorriz. AUDITORI DEL CONSERVATORI DEL LICEU. 21 DE JUNY DE 2012.

Per Mercedes Conde Pons

En aquesta edició del taller d’òpera del Conservatori del Liceu se celebrava el 25è aniversari d’aquesta iniciativa lloable i imprescindible, impulsada des del primer moment per Carme Bustamante i, per primer cop, les representacions tenien lloc a l’auditori del Conservatori a la seva nova seu, d’una acústica magnífica.

Les dues representacions servien també per commemorar el 175è aniversari del Conservatori del Liceu, el 80è aniversari de les escoles vinculades i els 35 anys dels programes de jazz. L’Associació d’Amics del Liceu, així mateix, es va afegir a la celebració, ja que enguany també commemora el seu 25è aniversari.

Enguany es va optar per l’òpera còmica de Gioacchino Rossini La cambiale di matrimonio, un divertiment operístic en un acte, ideal per al propòsit d’un taller d’aquestes característiques. La temàtica de l’òpera respon a la típica confusió generada per l’home que vol casar la seva filla amb un home ric i poderós per tal de poder mostrar-se’n orgullós i ufanós econòmicament davant de la societat.

Vanessa Regalado, Joan Sebastià Colomer i Josep Vives. © Conservatori del Liceu

En el rol de Tobias Mill, el pare avariciós, Joan Sebastià Colomer va demostrar tenir uns grans dots actorals i una veu molt adequada a aquest tipus de rol buffo. El baríton Juan David González, com a Slook –el pretendent canadenc de la filla de Mill–, va demostrar un gran talent i un control prometedor del seu instrument, de timbre atractiu. També van destacar Cristina Sánchez com a Fanny –de veu atiplada i facilitat en la coloratura– i el tenor Pedro Calavia (Edward Milfort), de veu lleugera i amb possibilitats. Cal valorar també les bones prestacions de Josep Vives (Norton) i Vanessa Regalado (Clarina).

La proposta escènica, molt senzilla, va resultar àgil gràcies al dinamisme dels moviments i una conducció de l’acció molt flexible, que aprofitava molt bé l’espai escènic, a càrrec de Miquel Gorriz. El vestuari, cedit pel Gran Teatre del Liceu, i la caracterització, facilitada pels estudiants de l’Institut Salvador Seguí, també va influir en l’adequació argumental. Per acabar, cal destacar la feina musical duta a terme per Carme Bustamante, Oriol Rosés i Daniel Mestre, aquest darrer al capdavant de l’Orquestra del Conservatori del Liceu, que demostra com en són, d’útils i necessàries, aquesta mena d’iniciatives per al desenvolupament artístic dels futurs músics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *