Subscriu-te

A la França de canvi de segle

Quatuor Van Kuijk. © Andrea H. Vega (foto d’arxiu)

ECHO RISING STARS. Quatuor Van Kuijk. Nicolas Van Kuijk i Sylvain Favre-Bulle, violins; Emmanuel François, viola; François Robin, violoncel. Obres de Debussy, Ravel i Canat de Chizy. PETIT PALAU (PALAU DE LA MÚSICA). 25 DE GENER DE 2018.

Per Miquel Gené

El Quartet Van Kuijk es va presentar al Petit Palau sota l’auspici de l’European Concert Hall Organisation i el seu cicle ECHO Rising Stars, de promoció de nous talents. El jove quartet, format el 2012, és membre de la BBC Radio 3 New Generation Artists i combina premis en concursos internacionals –Wigmore Hall, Trondheim– amb el perfeccionament amb membres dels quartets Alban Berg, Artemis i Hagen.

El programa triat pel quartet ens portava a la França de canvi de segle de bracet de dos dels seus favorits, Claude Debussy i Maurice Ravel. Els seus dos Quartets estan emparentats no només per l’espai i el temps, sinó per la transformació que fan de la tradició clàssica-romàntica del quartet i per les sonoritats que aconsegueixen mitjançant l’expansió de l’harmonia tradicional, que resultaren en el que s’ha acabat coneixent com a Impressionisme musical. Dues obres que el Quartet Van Kuijk va enregistrar el 2017 per al segell Alpha (podeu escoltar el disc aquí) i que encaixen perfectament amb el caràcter i el registre en els quals sembla trobar-se més còmode: en la contenció del so, meravellosament modulat en el registre piano i pianissimo, però mancat de força i profunditat en els passatges forte; en l’equilibri de veus, del qual el conjunt va fer un extraordinari ús per enfocar i desenfocar cadascun dels plans en funció de la seva conveniència; en l’expressivitat del fraseig, modulada mitjançant un ús flexible del tempo i de les dinàmiques i una respiració comuna, amb les quals feien avançar la música d’una manera natural, solucionaven les transicions entre seccions i veus amb delicadesa i generaven un joc de clarobscur molt efectiu, encara que en alguns moments pequessin d’amanerament i mostressin massa els fils que el mouen; i en un so de molta qualitat en cadascun dels instruments, amb molta cura en el pes dels arcs, en l’atac dels dits sobre les cordes i en l’encaix de cada element dins del conjunt.

El programa del concert es completava amb l’estrena nacional d’En noir et or, l’encàrrec que el mateix ECHO va fer a la compositora Edith Canat Chizy. Una obra basada en els focs d’artifici d’una pintura de James Abott Whistler i que, com aquests, ens enlluerna amb la multiplicitat de colors, representats per la varietat tímbrica proposada per Canat Chizy, que ens aclapara amb el frenesí de la seva cadència, expressat per la densitat de veus que es persegueixen i s’encavalquen, i que ens acaba embafant per la monotonia d’uns motius i uns timbres que es relacionen sempre de la mateixa manera.

Els insistents aplaudiments del públic van obligar el quartet a regalar-nos un bis, l’arranjament de Les chemins de l’amour, un seductor vals que va suposar una magnífica cloenda per a un molt bon concert. Caldrà seguir amb atenció l’evolució del Quartet Van Kuijk, que té, sense cap mena de dubte, les bases per convertir-se en un grup sòlid i de llarga trajectòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *