Subscriu-te

Alàs i Villalba, excel·lència al servei de la música catalana

© www.facebook.com/associaciojoanmanen/

7è CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Anna Alàs, mezzosoprano. Miquel Villalba, piano. Obres de Manuel Blancafort, Frederic Mompou i Francesc Civil. ATENEU BARCELONÈS. 25 DE MARÇ DE 2018.

Per Aleix Palau

L’univers dels compositors Manuel Blancafort, Frederic Mompou i Francesc Civil convergeix no només en el temps, sinó en la forma d’escriure una música que s’arrela al tacte i l’essència de la tradició catalana. L’Associació Joan Manén dedicà el tercer concert del 7è cicle de cançó catalana a Manuel Blancafort i a la seva estreta amistat amb Mompou, que es van conèixer quan tenien 17 i 21 anys, respectivament.

D’aquesta mescla de sensibilitats va resultar un recital sublim amb dos dels millors intèrprets d’aquest repertori que tenim actualment a Catalunya, la mezzosoprano Anna Alàs i el pianista Miquel Villalba. Plegats van enregistrar l’any passat el primer volum de la integral de cançons de Blancafort per al segell Naxos, un disc del tot recomanable per a aquells que no l’hagin sentit i que va tenir en aquesta cita la seva presentació al públic de Barcelona.

Va encetar la vetllada una primera part amb les cançons de Blancafort: Passat sota les branques, Plany, Joc, Dessobre la terra dura, Ceiño da miña aldea i Rondalla del bou, músiques de joventut que apel·len a un llenguatge proper al d’Eduard Toldrà i que presenten un acompanyament pianístic auster que dona el màxim protagonisme a la veu i al text. La música de Francesc Civil (1895-1990) és una veritable troballa. El compositor gironí està sent recuperat gràcies a l’esforç de Miquel Villalba, que ja ha gravat un disc amb la seva obra per a piano. Les cançons presentades a l’Ateneu, algunes d’inèdites, han estat redescobertes recentment per l’intèrpret a l’arxiu de la família Civil. Van interpretar-ne Rosa del sol o Tàlem (cant XIII), Desfici, Estival i Jugant, música de gran riquesa i que, sense perdre la perspectiva tradicional del nostre llenguatge, ofereix un panorama romàntic que ve reforçat per una literatura riquíssima com és la de Josep Tharrats (pare del cèlebre pintor), Josep Carner o Joan Maragall.

La segona part del concert es va iniciar amb el cicle complet del Combat del somni de Frederic Mompou, obra fonamental de la història musical del segle XX i que demostra una maduresa i un diàleg musical més desenvolupat que les obres anteriors. El text és de Josep Janés, el mateix poeta de Ja no seràs mai més record de Manuel Blancafort, que es va interpretar sense pausa per petició d’Alàs. La soirée va acabar amb les Quatre cançons de Blancafort. Com a bis van oferir la fabulosa Cançó de l’amor primera i van repetir Aigües de la primavera, del cicle Quatre cançons.

La mezzosoprano Anna Alàs es troba en un moment vocal esplèndid. El registre és homogeni, la veu carnosa i dúctil i té el fraseig propi de qui ha picat pedra com a liederista. La dicció del català és, a més, natural i s’allunya de l’amanerament tradicional d’algunes cantants catalanes més antigues. La seva serenitat escènica i la gran aportació musicològica la converteixen avui en una veu capdavantera del repertori del país i una cantant amb unes aptituds que, de bon grat, li donaran bons fruits en el futur.

En iguals qualitats vam trobar Miquel Villalba, pianista de dilatadíssima carrera que és capaç d’emetre un so nítid i clar i que va demostrar una versatilitat excel·lent, tot adaptant-se amb convicció als canvis que vam poder veure des del canònic Blancafort al Mompou més eclèctic.

1 comentari

  • Celebro profundament l’èxit d’aquests artistes. Vaig tenir la gran sort de ser mestre d’Anna Alàs quan ella encara molt joveneta, i ja saltava a la llum que està dotada d’una personalitat i fermesa gens comuns.

    Enhorabona per la seva carrera, determinació, musicalitat. Per molts anys segueixi fent una carrera tan digna, internacional i plena en tots els sentit.

    Lamento profundament no haver pogut anar al seu concert. El tenia al cap, però tot i així no hi vaig poder assistir. Aquests últims anys vaig seguint-la des de la distància tan com bonament puc.

    MOLTÍSSIMES FELICITATS A L’ANNA ALÀS.

    Montserrat Comellas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *