Subscriu-te

Albert Guinovart sedueix el públic cerverí

© Jordi Prat
© Jordi Prat

ALBERT GUINOVART, piano. Obres de Frédéric Chopin i Albert Guinovart. AUDITORI MUNICIPAL DE CERVERA. 15 DE MARÇ DE 2015.

Per Santi Riu

Tal com subratllava el programa de mà, Albert Guinovart és un dels músics més complets i polifacètics que podem trobar actualment al nostre país. I això ho vam poder comprovar en el recital a Cervera diumenge passat. Quan s’uneixen sensibilitat, reflexió i emoció en un pianista que demostra estar en un moment dolç de maduresa, només es pot esperar un bon concert.

Guinovart no necessita evidenciar un bon mecanisme tècnic, que té, però que tan sols utilitza per servir la música. I lluny de focs d’artifici o de carreres mediàtiques impulsades per grans discogràfiques –tot i el segell del musical que sempre l’acompanyarà i que no sabem si l’afavoreix o no en el món clàssic–, descobrírem no tan sols un pianista, sinó un gran intèrpret i un sòlid compositor.

La primera part del recital presentà una selecció d’obres chopinianes tan conegudes com captivadores. En aquestes hi hagué un nexe comú: bellesa sonora, amplitud de concepte, poesia, lirisme i una gran capacitat comunicativa que excel·lí per totes bandes.

Cada lectura fou agafada d’una manera natural, com qui t’explica una història…

Després d’una intensa però expressiva Fantasia-Impromtu i un Impromptu op. 36 en què sabé passar de les suaus ondulacions de caràcter nocturnal fins a un estat d’ebullició o un Gran vals op. 42 imbuït d’alegria desenfrenada amb un toc elegant i un control sublim, arribà potser el millor de la vetllada chopiniana. Els nocturns trobaren una gamma de color tan fosc com sensual i una naturalesa íntima ben procliu a la visió romàntica i lírica del compositor. La malenconia i el dolor que es desprenien del Nocturn op. 48 núm. 1 o la bellesa de so, poesia i eloqüència del Nocturn op. 27 núm. 2 en foren una bona mostra.

Va cloure un Andante Spianato et Grande Polonaise Brillant, op. 22 amb un bell rubato que fou tan poètic i emocional com inspirat i transcendental.

La segona part estigué dedicada a la música escrita pel mateix Guinovart, que et sedueix ràpidament defugint qualsevol avantguardisme. Basat en una harmonia molt personal i un llenguatge que veu del romanticisme, la seva música sorgeix amb facilitat melòdica, bellesa i emotivitat. Si amb la Romance sorgí una partitura en part descriptiva –creada per a un dels plats del projecte multisensorial El Somni dels Germans Roca–, amb Skyshadows, estrenada l’any passat, es deixa impregnar per l’skyline de Nova York amb unes atmosferes ben suggeridores. Els Valsos poètics, homenatge a Granados que ja foren estrenats el 2011 durant el primer Festival de Pasqua a Cervera, ha esdevingut un clàssic d’aquest autor. Sorgeixen de les seves mans plens de bellesa, força –“Introducció”–, melodies seductores –“Vals melòdic”–, sensibilitat i enyorança –“Lent”– o intimitat –“Sentimental”. Amb les Estampes ret un homenatge a Debussy –de fet agafa el títol d’una obra seva– i aconsegueix una obra de perfum impressionista i força virtuosística. La sonoritat de les escales tonals semblen transportar-nos a una altra època, amb uns colors atractius i que en cap cas defugen les grans sonoritats d’un romanticisme tan proper a un Liszt o un Rachmàninov.

Aplaudit fervorosament per un públic lliurat, Albert Guinovart va correspondre’l amb una propina esperada, dos números del seu popular Mar i cel.

Gran concert del pianista barceloní, que permeté gaudir de l’obra més coneguda de Chopin i descobrir la destresa d’un compositor que pretén connectar amb el públic amb un llenguatge tan personal com seductor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *