Subscriu-te

Alícia de Larrocha en el record

Yoko Suzuki (foto d'arxiu)
Yoko Suzuki (foto d’arxiu)

CICLE HOMENATGE ALÍCIA DE LARROCHA. Yoko Suzuki, piano. Obres de Suzuki, Albéniz, Granados, Mompou, Montsalvatge i Falla. ACADÈMIA MARSHALL. 6 DE NOVEMBRE DE 2014.

Per Lluís Trullén

El nom d’Alícia de Larrocha sempre quedarà gravat en la memòria de tots els melòmans que en una o altra ocasió varen tenir l’oportunitat d’apropar-se al seu talent, fos escoltant-la, compartint escenari o fruint de la seva saviesa en les classes que durant més de cinquanta anys va impartir a l’Acadèmia Marshall. El seu record resulta per a tots inesborrable i ara, cinc anys després del seu traspàs, els deixebles continuen mantenint viva aquesta herència artística amb interpretacions que contenen la màgia, el magnetisme i el detallisme fruit del treball i de l’esforç que Alícia els va saber inculcar. Per commemorar l’efemèride, l’Associació Musical Granados-Marshall ha organitzat un cicle de nou concerts en què actua una selecció de deixebles, tots ells de reconeguda fama internacional.

La Sala Alícia de Larrocha de l’Acadèmia Marshall, marc on es realitzaran tots els recitals, estava absolutament plena per escoltar el concert inaugural que va tenir com protagonista la pianista japonesa Yoko Suzuki, que del 2001 al 2005 va rebre classes de la pianista barcelonina. El record als compositors i pianistes, mitjançant pintures, retrats de compositors i pianos carregats d’història (com el que va tocar Yoko Suzuki, tan vinculat a Carme Bravo), atorguen a l’Acadèmia un entorn quasi màgic, tot fent-nos recordar que aquest espai esdevé l’epicentre i referència pianística per antonomàsia del nostre país. Però l’herència de l’escola que han presidit Granados, Marshall, Larrocha (durant més de cinquanta anys) i actualment Marta Zabaleta, va més enllà d’aquest entorn fascinant i carregat d’història. L’herència interpretativa passa de generació en generació mantenint viu un estil d’interpretar que pren en la música de Granados, Albéniz, Mompou, Montsalvatge, Falla… la seva màxima expressió.

Una fotografia d’Alícia de Larrocha presidia la sala plena de públic per escoltar el recital de Yoko Suzuki, que després d’interpretar una obra composta per ella mateixa va tenir paraules de record i agraïment cap a la mestra. Suzuki ha estudiat amb Larrocha, Carme Bravo i Carlota Garriga –que continua oferint el seu mestratge a tants i tants pianistes– i va venir a Barcelona l’any 2001 expressament per estudiar música espanyola, de la qual ara és una veritable especialista. Suzuki va concebre un recital integrat per obres molt conegudes dels compositors abans esmentats, tots estretament vinculats a Alícia de Larrocha i a l’Acadèmia Marshall. Obres celebradíssimes, com Astúries, El Puerto, amb una interpretació descriptiva i evocadora, o l’Allegro de concierto interpretat amb una refinada sensibilitat i un romanticisme apassionat ens donaven mostres d’aquest talent pianístic de Yoko Suzuki. Escoltar les bellíssimes interpretacions de dues de les Cançons i danses –que de manera tan i tan magistral interpretava la sempre recordada Rosa Sabater– o escoltar en les mans de Suzuki una interpretació plena d’encant i de subtilitat com la Sonatina pour Yvette del mestre Montsalvatge –tan i tan amic d’Alícia de Larrocha– va fer-nos rememorar uns records musicals inesborrables. Suzuki és una pianista elegant, plena d’energia i sensibilitat, detallista i d’una expressivitat subtil; sap fer de la complexitat rítmica de la música de Falla, plena dels colors del cante jondo, o d’aquells acords metàl·lics del piano de Mompou, un dibuix perfecte que ens retrata curosament cadascun d’aquests mons tan distants. Va ser un recital en el qual tots vàrem tenir en el record Alícia de Larrocha, que aquesta extraordinària pianista japonesa ens va saber transmetre mitjançant un pianisme que porta el segell inconfusible heretat de l’Acadèmia Marshall.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *