Subscriu-te

Antonio Caldara: The Cervantes operas

María Espada, soprano. Emiliano González Toro, tenor. João Fernandes, baix. La Ritirata. Dir. musical: Hiro Kurosaki. Dir. artística: Josetxu Obregón. Glossa, 2017

Bona factura i bon text de presentació del cedé titulat Antonio Caldara, The Cervantes operas. Editat per Glossa, l’enregistrament forma part de la col·leció “La Música de Cervantes” de la Universidad Autónoma de Madrid. No és estrany, doncs, que –en una vinculació tan exemplar com excepcional a casa nostra entre l’àmbit acadèmic i el musical– el text sigui escrit per la catedràtica Begoña Lolo, el grup d’investigació de la qual ha finançat part del projecte. El seu excel·lent article (escrit a quatre mans amb Adela Presas) situa de manera amena i informada les vicissituds d’impressió i traducció del Quixot, la repercussió de la novel·la al món operístic i repassa les principals característiques i aportacions de la música del CD.

El disc reprodueix diverses àries de les òperes Don Chischiotte in corte della duchessa i Sancio Panza governatore dell’isola Barattaria, estrenades a Viena el 1727 i el 1733, on Caldara –després de ser mestre de capella a Sant Marc de Venècia, d’on era oriünd– estava al servei dels Habsburg. De fet, va ser al servei de Carles III (que va estar a Barcelona del 1711 al 1714) quan es devia familiaritzar amb el Quixot, després d’haver propiciat la representació de la primera òpera italiana a la Península.

Musicalment, tot i la bona interpretació dels membres de La Ritirata i dels cantants María Espada, Emiliano González-Toro i João Fernandes (bona elecció), el cedé té més interès musicològic que no pas musical. I això que la música no és pas de poca qualitat, però sí que –malgrat la bona tasca dels músics per alleugerir-la– acaba resultant un xic pesada. Sí que hi ha algunes àries notables, fresques i enginyoses, que estan molt atentes a la retòrica barroca i presagien, fins i tot, un incipient perfum clàssic. Però el cert és que s’agraeix que cada dues o tres àries s’hi intercali música instrumental de Nicola Matteis: petites peces de ballet que a l’època se situaven als intermedis de l’òpera i que, avui, ajuden a esponjar aquest cedé.