Subscriu-te

Aquell sublim “Andante con moto”

PALAU CAMBRA. Trio Wanderer. Obres de Franz Schubert. PALAU DE LA MÚSICA. 31 DE GENER DE 2019.

Va passar pel Palau el Trio Wanderer, un dels trios amb piano més prestigiosos de l’actualitat, per oferir la integral dels Trios amb piano de Schubert. Difícil d’equilibrar, el trio amb piano ha estat menys sovintejat pels compositors que el quartet de corda o la sonata per a violí i piano. Tot i així, Schubert va aconseguir en aquest format dues de les seves millors peces de cambra, el Trio núm. 1, en Si bemoll major, op. 99 D. 898 i el Trio núm. 2, en Mi bemoll major, op. 100 D. 929, dues peces de plena maduresa completades entre finals del 1827 i principis del 1828, uns mesos abans de la seva mort.

Tots dos Trios son d’altíssima qualitat; el segon, però, conté aquell misteriós i sublim “Andante con moto”, un dels cims de la música de cambra de tots els temps. Poder-se retrobar una vegada més amb aquella música màgica va ser un plaer.

Molt ben equilibrat de so, sense preponderància dinàmica del piano (un poderós piano de cua modern que no té res a veure amb el piano que va poder imaginar Schubert), el Trio Wanderer va oferir una actuació al nivell del seu prestigi.

Tot i així, tot i que el concert va anar molt bé i tot va ser molt correcte i molt ben presentat, posat i endreçat, hi va haver un punt d’excés de tranquil·litat. Aquell Schubert s’hauria hagut de despentinar una mica, agitar-lo, tensar-lo; al cap i a la fi és un autor plenament romàntic i pertany a aquell grup d’il·luminats que van creure que la música podria arribar a expressar l’inefable de l’ànima humana i, de passada, canviar el món, fer-lo millor. Una mica més de rauxa, d’intensitat, de temperatura expressiva hi hauria anat bé.

Com a propina el Trio Wanderer va oferir el regal que tots esperàvem, el delicat Nocturn en Mi bemoll, D. 897, el preciós germà petit de les peces anteriors, la perla, la cirereta que completa la producció per a trio amb piano de Schubert.

Imatge destacada: Trio Wanderer. © François Sechet (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *