C. W. Gluck. Àries d’òpera. Daniel Behle, tenor. Armonia Atenea. Director: George Petrou
Decca, 2014
El 2014 es celebrà el 300 aniversari del naixement de Gluck i no hi ha res millor per recordar el gran reformador de l’òpera que un enregistrament que a més ens aporti interessantíssimes novetats. Gravat a Atenes el mes de juliol de 2013, el cantant hamburguès Daniel Behle és el protagonista d’aquest monogràfic d’àries per a tenor. Amb primers enregistraments mundials de pàgines pertanyents a Antigona, dues de Semiramide riconosciuta (1748) o Ipermestra (1744), Behle està acompanyat per un refinadíssim conjunt com és Armoina Atenea, el qual, interpretant amb instruments originals i sota direcció de George Petrou, també discogràficament ha realitzat una incursió a les àries operístiques de Halle amb el contratenor Max Emanuel Cencic.
Malgrat que les àries de tenor de Gluck no gaudeixen de la mateixa popularitat que les que va llegar per a les veus femenines, la seva bellesa és inqüestionable. Veu impecable en la bravura i dotada d’un color “mozartià” idoni per les àries, Behle se’ns mostra extraordinari en les àries pertanyents a òperes italianes (totes amb llibret de Metastasio i amb el característic recitatiu i ària da capo) i, com és natural, en “J’ai perdu mon Eurydice” de l’Orphée ed Eurydice en la traducció francesa de Pierre Louis Moline. El bellíssim diàleg amb l’oboè en l’extensa ària “Se povero il ruscello” d’Ezio se’ns presenta com un dels moments més inspirats a nivell interpretatiu de l’enregistrament. Lluís Trullén
