Subscriu-te

Artkronos. Mozart

Wolfgang Amadeus Mozart
Fabrizio Meloni, clarinet.
Artkronos. Ezio Rojatti, director.
Marco Rizzi, violí. Laura Bortolotto, violí.
Danilo Rossi, viola. Giovanni Gnocchi, violoncel.
Deutsche Grammophon, 2016

Mozart i la seva relació amb el clarinet di bassetto són el fil conductor del disc que ens presenta el clarinetista Fabrizio Meloni. Fascinat pel so d’aquest instrument i per Anton Stadler, clarinetista de l’octet de l’emperador Josep II, Mozart va compondre els anys 1790 i 1791 el Quintet per a clarinet i cordes i el Concert per a clarinet. Meloni justifica l’enregistrament d’aquestes populars obres per les possibilitats tímbriques i de registre que li aporten haver trobat un clarinet di bassetto del seu gust, el Buffet Crampon del clarinetista Michel Arrignon. Ha estat a partir del so d’aquest instrument que ha modelat la resta d’elements de la seva interpretació: “Un instrument amb un so profund, una tessitura molt extensa –gairebé cinc octaves– i un registre greu amb molt cos i que permet mantenir un so delicat però penetrant fins i tot quan toques fort”. Meloni explota, en la seva interpretació, les possibilitats de color i expressives que li ofereix aquest instrument i hi aconsegueix una sonoritat d’alta qualitat i diversitat tímbrica. Junt a l’Artkronos, orquestra creada per a l’ocasió, proposa una interpretació cambrística del Concert per a clarinet, guiada pel seu fraseig sòlid i sense arestes, amb un registre dinàmic reduït i una concepció oposada de l’espai i el temps per part d’orquestra i solista. Al Quintet per a clarinet i cordes la decisió és l’oposada, i aquí el conjunt pren un registre dinàmic més ampli i amb més nervi que l’exhibit al Concert. La relació entre els músics també varia, i ara semblen moure’s més en l’àmbit del duel que de la col·laboració, especialment en el primer moviment, en el qual cada secció proposa maneres diferents d’encarar atac i fraseig. Meloni continua exhibint un deliciós control del so i del color del seu instrument, mentre que el quartet mostra un magnífic equilibri de veus. Com a complement –poc justificat artísticament–, l’Artkronos ens deixa l’Adagio i fuga per a orquestra de corda, en la qual es mostra com un conjunt sòlid i ben equilibrat que desenvolupa el seu so a partir del gruix dels greus i ens brinda una lectura de la partitura de Mozart de traç dinàmic gruixut, allunyat de la subtilesa sonora de les altres dues obres. Miquel Gené

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *