Subscriu-te

Atenció a Marta Puig

RESIDÈNCIES MUSICALS. Marta Puig, piano. Laura Pau, actriu i recitadora. Obres de Mompou, Magrané i Schumann. AUDITORI DE LA PEDRERA. 16 DE DESEMBRE DE 2018. 

L’Auditori de La Pedrera, cèntric, bell, acollidor, però d’acústica massa seca i amb massa soroll d’aire condicionat, va acollir el segon dels tres concerts que la pianista Marta Puig, nascuda a Barcelona el 1992, ofereix a la setena temporada de les Residències Musicals, el cicle de concerts de la Fundació Catalunya La Pedrera que dona suport a joves músics. Els altres artistes que participen enguany a les Residències Musicals són la violinista Sara Cubarsi i el violoncel·lista Roger Morelló. Cadascun hauran ofert, a final de temporada, tres actuacions al cicle. En aquesta edició les Residències Musicals amplien el seu àmbit d’acció afegint-hi la figura del compositor resident, que en aquesta ocasió és Joan Magrané.

Amb l’ajut de la recitadora i actriu Laura Pau, que va introduir totes les obres del concert recitant o llegint uns textos l’autoria dels quals no quedava especificada al programa de mà, Marta Puig va iniciar actuació amb els cinc números que integren Suburbis de Frederic Mompou. Més enllà de la perícia tècnica i de la musicalitat, de la bellesa del fraseig o de la varietat de l’articulació, va destacar en la seva interpretació la capacitat per donar el caràcter precís de cada peça.

La va seguir, també de Mompou, el quart quadern de Música callada. La interpretació va tornar a ser bona, però Música callada és una peça de música entotsolada, quieta, una peça de música que gairebé no gosa trencar el silenci, una peça que es troba al final d’una carrera i Marta Puig està tot just al principi. Música callada encara li va una mica gran.

Vam continuar amb l’estrena absoluta de Fantasiestück, una de les obres que Joan Magrané, el compositor resident, estrenarà al llarg del cicle. Creada a partir de les notes que en nomenclatura alemanya correspondrien a “R. Sch”, en al·lusió a Robert Schumann, aquesta peça de fantasia, d’estructura lliure, respecta en un llenguatge molt personal, nou però a la vegada proper, l’esperit lliure que caracteritza el referent schumannià de l’obra.

El concert es va cloure, precisament, amb la interpretació dels vuit números de Fantasiestücke, op. 12 de Schumann i aquí va tornar a brillar i ara amb molta claredat aquesta capacitat de Marta Puig de trobar el caràcter de cada peça i saber-lo transmetre a través de la interpretació.

Atenció a Marta Puig, el seu tocar ja és molt bo i encara serà millor.

Imatge destacada: Marta Puig (imatge promocional del concert)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *