Subscriu-te

‘Canti dall’inferno’, una proposta des de la llibertat vital

© Tato Baeza
© Tato Baeza

CANTI DALL’INFERNO d’Andrea Chenna. Llibret de Ramón Sampedro. Manuela Custer. Cristina Alunno. Hyekyung Choi. Anna Moret. Tyler Sasso. Dir. musical: Andrea Chenna. Dir. d’escena: Davide Livermore. TEATRE MARTÍN I SOLER (PALAU DE LES ARTS), VALÈNCIA. 26 DE JUNY DE 2014.

Per Robert Benito

Entre la variada programació del VII Festival del Mediterrani, que segons notícies recents sembla l’última després de la retirada del seu president i director musical, Zubin Mehta, s’han pogut veure dues grans òperes de repertori, Turandot i la nova producció de Livermore de la verdiana La forza del destino. Juntament amb recitals de cantants i pianistes valencians, s’han ofert dues produccions més de petit format del mateix regidorDavid Livermore, emmarcats en el gran tema del festival, que aquest any ha estat “Destins”.

Una d’aquestes produccions ha estat la transcripció escènica per a quartet vocal, narrador i guitarra del Romancero gitano de Federico García Lorca a partir de la música de Mario Castelnuovo-Tedesco i del mateix Lorca, amb alumnes del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo i en coproducció amb el Berklee College of Music, i l’altra és l’òpera de cambra que ens ocupa en aquesta crítica.

Càntics des de l’infern és un “madrigale rappresentativo” modern, el resultat de la investigació duta a terme per Andrea Chenna i Davide Livermore per explorar el terreny intermedi entre la paraula parlada i la paraula cantada. La història la coneixem gràcies al llibre Cartas desde el infierno i a la pel·lícula Mar adentro d’Alejandro Amenábar.

Aquesta òpera no parla directament de la vida de Ramón Sampedro, sinó de la seva meravellosa i profunda poesia. Mentre lluita pels seus drets, viu pintant, escrivint poesia i retrobant persones.

Obra estrenada el 2007 a Torí, arriba en una coproducció del Palau de les Arts i la converteix en estrena nacional. Els efectius per tirar endavant aquesta idea escenicomusical són quatre personatges femenins que simbolitzen les diverses formes de relacionar-se de Sampedro amb la malaltia i la vida en els seus últims moments, a més d’un actor que fa de Sampedro mateix. El compositor se serveix d’alguna de les poesies de la trobadora occitana medieval Beatriz de Dia que obren i tanquen l’òpera com a càntics d’amor, juntament amb altres composicions polifòniques a imitació o com a recreació de madrigals de l’època daurada d’aquesta forma musical, juntament amb moments de caire més avantguardista.

Musicalment, l’obra s’estructura amb diverses i variades intervencions a solo, en trio femení o quartet vocal, en sumar-s’hi la veu tenoril del mateix Livermore amb un suport instrumental o acompanyament pregravat i manipulat des de la taula sonora on el compositor i director musical Andrea Chenna va creant els rics i suggeridors ambients musicals desgranats al llarg dels gairebé noranta minuts de durada de la composició.

© Tato Baeza
© Tato Baeza

L’ús de diverses composicions amb text religiós (Crucifixus, Agnus Dei, etc.), com si d’una missa de rèquiem es tractés, enriqueix la ironia de la crítica dels textos poètics i narratius de Sampedro, que contrasta amb la idea dramàtica d’“un cap viu en un cos mort”.

Aquesta mateixa irònica mirada de sofrença es reflecteix en un dels moments en què la mateixa escenografia minimalista de tres volums cúbics de metacrilat transparent es converteixen en instruments de percussió en un dramàtic ostinato mentre s’entona la frase “és bell contemplar l’infern de l’existència dels vius, estant mort”.

Un altre dels moments impactants és l’ària de mezzo “Agnus Dei” cap a l’última part de l’obra, magníficament interpretada per Manuela Custer i que recorda la forma musical del pianto della madona que tant van proliferar en la pintura del Gòtic i en la música del Renaixement i primer Barroc.

Efectes musicals que van des de la música com a polifonies parlades o jugar manipulant la caiguda de l’aigua i objectes en els recipients que obren la paleta sonora i expressiva a noves dimensions sense perdre la bellesa de la poesia i el dramatisme expressant que “només després de la mort torna l’equilibri”.

Amb una platea que amb prou feines omplia una quart de l’aforament, van aconseguir arrencar silencis i emocions intenses d’aquests espectadors que, després d’uns perllongats i sentits aplaudiments, comentaven a la sortida la quantitat de coses que els textos del gallec Sampedro, la música de Chenna i la proposta escènica rica, variada i equilibrada de Livermore van oferir.

A aquest resultat van ajudar les bones prestacions i un lliurament total de les tres cantants: Manuela Custer, Cristina Alunno i Hyekyung Choi, juntament amb l’actriu Anna Moret, el guitarrista Tyler Sasso, i el protagonista Ramón, encarnat per un David Livermore en estat de gràcia.

Amb propostes com aquesta l’òpera contemporània continua caminant en el seu cinquè segle d’existència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *