Subscriu-te

Carmen a Zurich

DVD Decca- Bizet-Carmen-Kasarova-Kaufmann

Carmen

Georges Bizet

Vesselina Kasarova. Jonas Kaufmann. Isabel Rey. Michele Pertusi. Javier Camarena. Gabriel Bermúdez. Orquestra i Cor de l’Òpera de Zuric. Dir. musical: Franz Welser-Möst. Dir. escènic: Matthias Hartmann. Dir. TV: Felix Breisach. Decca. 2014.

Els nous enregistraments d’òperes de repertori corren sempre el perill de ser comparats amb els seus precedents. Quan és el cas, i per evitar desmerèixer la novetat per culpa de les excel·lències anteriors, sempre és millor destacar-ne els aspectes concrets que fan de la nova proposta una versió per tenir en compte.

Aquesta Carmen de Bizet enregistrada a l’Òpera de Zuric té com a reclam principal les veus protagonistes de Vesselina Kasarova com a cigarrera gitana i el tenor Jonas Kaufmann com a soldat navarrès Don José que embogeix d’amor per una Carmen que l’abandona a la primera de canvi. D’entrada, Kaufmann ja té una versió precedent d’aquest rol amb Anna Caterina Antonacci l’any 2006 al Covent Garden de Londres amb una lectura musical d’Antonio Pappano, que té com a característiques principals ser una lectura molt més mediterrània i apassionada que no pas aquesta versió “suïssa”, i que inclou els diàlegs parlats complets que aquesta omet.

Aquesta producció provinent de l’Òpera de Zuric i signada escènicament per Matthias Hartmann –en una producció amb poca inventiva i que reprodueix el cercle de la plaça de toros que ja va fer servir Calixto Bieito en la seva producció per a Peralada i el Gran Teatre del Liceu–, el que més destaca possiblement és el retrat psicològic del personatge de Don José. Aquí el brigadier és retratat com un soldat introvertit, innocent i d’ulleres de cul de got que és assetjat directament per Carmen, que li fa descobrir un món, el de la passió, absolutament desconegut per ell i que el porta a la perdició en perdre alhora els seus dos únics referents: la mare (representada per la submisa Micaëla), que mor, i l’amant (Carmen), que l’abandona. Kaufmann el retrata a la perfecció i potser per això la relació que estableix amb Carmen és molt menys sensual i carnal del que ens té acostumats l’ideari comú. La versió vocal de Vesselina Kasarova, si bé és totalment adequada a la partitura, tant per color com per estil, no pot evitar resultar un pèl freda, cosa que s’accentua en la seva actitud escènica. Tanmateix, les prestacions de Jonas Kaufmann com a Don José són inigualables, amb una versió de “La fleur que tu m’avais jetée” exquisida i un final amb la dosi exacta de passió i musicalitat.

Aquesta Carmen publicada ara, però enregistrada el 2009, conté quatre al·licients més: l’Escamillo de Michele Pertusi, vocalment incontestable; la Micaëla d’Isabel Rey, un exemple de cantant capaç de fer una carrera excel·lent gairebé exclusivament dins una companyia estable; el Dancaïre de Gabriel Bermúdez –junt amb Rey un altre cas de cantant espanyol més apreciat fora que no pas dins de les nostres fronteres– i, per últim, el Remendado de Javier Camarena, aleshores encara a les portes de fer el salt internacional. La direcció musical de Franz Welser-Möst és mesurada i rítmicament impecable, potser fins i tot massa, però qualitativament rica en matisos. Mercedes Conde Pons.