Subscriu-te

Cinc dones i un home, premis oficials del 53è Concurs de Cant Tenor Viñas

© Antoni Bofill
© Antoni Bofill

La mezzosoprano nord-americana J’nai Bridges va ser la guanyadora del Gran Premi Francesc Viñas, mentre que la catalana Sara Blanch va obtenir el quart premi oficial, sis premis extraordinaris i el premi del públic assistent a la Prova Final.

568 cantants, de 60 països diferents, es van inscriure al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

Per Mercedes Conde Pons

La 53a edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas va tenir lloc a Barcelona entre el 13 i el 24 de gener, un cop més amb un gran èxit de convocatòria. Un total de 568 cantants, provinents de 60 països, es van inscriure al Concurs, el qual, des que per iniciativa del Gran Teatre del Liceu –coliseu organitzador– va impulsar la realització de proves preliminars a diferents teatres del món, ha permès a molts més candidats d’accedir-hi, i apujar així el nivell qualitatiu de la convocatòria.

Enguany les audicions preliminars van tenir lloc al Metropolitan de Nova York, Teatro alla Scala de Milà, Royal Opera House Covent Garden de Londres, Opéra National de París i Teatro Real de Madrid (com a coorganitzadors) i els diversos teatres col·laboradors, que alternen cada dos anys en les audicions preliminars: Staatsoper im Schillertheater de Berlín (amb la Deutsche Oper de Berlín), San Francisco Opera (amb l’Òpera de Los Angeles), National Centre of the Performing Arts of China a Pequín (que organitza fa tres anys seguits una prova preliminar i és probable que acabi esdevenint-ne teatre coorganitzador) i, per primer cop i com a novetat enguany, el Teatre Bolxoi a Moscou, una gran notícia que torna a obrir les portes d’una regió d’Europa habitualment molt procliu a produir grans veus.

Precisament enguany es recordava amb nostàlgia i agraïment la gran veu descoberta gràcies al Concurs Viñas que fou la mezzosoprano russa Elena Obraztsova, guanyadora en l’edició del 1970. Teresa Berganza, mezzosoprano espanyola enguany jurat i autora del tradicional pregó al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, recordà de manera emotiva l’increïble talent musical de la cantant russa, però també el seu incansable exercici –els darrers anys– per donar suport als joves talents en la seva formació i projecció professional.

La mezzosoprano nord-americana J’nai Bridges, Primer Gran Premi del Concurs Viñas 2016. © Antoni Bofill
La mezzosoprano nord-americana J’nai Bridges, Primer Gran Premi del Concurs Viñas 2016. © Antoni Bofill

En aquest sentit, una altra de les novetats del Concurs ha estat la incorporació de la Fundació Ferrer Salat com a impulsora d’un nou premi que busca millorar la formació tècnica dels cantants espanyols que s’hi presenten; el premi consisteix en una beca que finança dues setmanes de formació al Gran Teatre del Liceu amb la mezzosoprano nord-americana Dolora Zajick, i que seran l’origen del futur projecte que la directora artística del Gran Teatre del Liceu, Christina Scheppelmann, vol instaurar com a Opera Studio del Liceu, planter de joves cantants del país. En aquesta primera edició d’aquest premi extraordinari, els sis cantants espanyols escollits van ser Mónica Bauzá, Marc Sala, Guiomar Cantó, David Barrera, Sara Blanch i Yauci Yanes. Aquest nou premi se suma al llarg catàleg de premis en diverses categories que atorga el Concurs Viñas, valorats en 103.000 euros, a més de les borses d’estudis i els contractes amb diferents festivals i teatres d’òpera.

En la Prova Final, el divendres 22 de gener, hi havia 21 cantants finalistes, dos dels quals eren catalans: la soprano Sara Blanch i el tenor Marc Sala. El jurat internacional, format per Christina Scheppelmann (com a presidenta), Boris Anifantakis, Teresa Berganza, Simon Estes, Toni Gradsack, Makvala Kasrashvili, Peter Katona, Sophie de Lint, Joan Matabosch, Lenore Rosenberg i Ilias Tzempetonidis, va decidir atorgar el Gran Premi a la mezzosoprano nord-americana J’nai Bridges (28 anys), membre de l’ensemble estable de la Lyric Opera de Chicago. El tercer premi no s’atorgà, en favor de dos premis ex aequo, atorgats a la mezzosoprano russa Iulia Mennibaeva –també premiada com a millor intèrpret de música russa– i la soprano italiana de 28 anys Selene Zanetti, que també rebé el premi especial ofert per Montserrat Caballé i Bernabé Martí al millor intèrpret de Verdi. El quart premi fou atorgat a la soprano catalana de 26 anys Sara Blanch, guardonada així mateix amb el Premi Especial Teatro Nacional de la Zarzuela al millor intèrpret de sarsuela, el Premi Extraordinari Plácido Domingo al millor cantant espanyol, el Premi Extraordinari Ajuntament de Moià al millor cantant català, el Premi Extraordinari Teatro Real de Madrid, el Premi Extraordinari Festival Castell de Peralada, el Premi Extraordinari Fundació de Música Ferrer-Salat i el Premi del Públic Assistent a la Prova Final. El cinquè premi fou atorgat al baríton de Corea Kihun Yoon, que rebé també el Premi del Públic Assistent a la Prova Final, mentre que el sisè premi fou per al baix rus Iuri Vlasov. A més, s’atorgaren dos premis especials: el Premi Plácido Domingo a un finalista tenor i el Premi Max Klein-Madronita Andreu al millor intèrpret de Mozart, que s’endugué la mezzosoprano italiana Miriam Albano, que també fou premiada amb el Premi Extraordinari European Opera Centre.

J’nai Bridges i Sara Blanch, grans triomfadores del 53è Concurs Viñas

En el concert de guardonats, amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, enguany per primer cop dirigida pel nou titular del Teatro de la Zarzuela, l’asturià Oliver Díaz, es pogué valorar el talent dels cantants premiats, alguns amb millors actuacions respecte de la final de divendres, d’altres més afectats pels nervis i l’emoció dels premis i la retransmissió en directe a través de l’emissora Catalunya Música.

El tenor coreà Sungho Kim s’atreví amb l’ària “Ah, mes amis” de La fille du régiment de Donizetti, altrament coneguda com l’ària dels nou Do de pit. Guardonat amb el premi a un finalista tenor, Kim atacà l’ària amb empenta, si bé la seva no és una veu gran i, tot i tenir un timbre atractiu, mostrà una certa fatiga en l’atac dels Do, amb una tendència a fer-los amb un cert portamento poc atractiu.

La mezzosoprano italiana Miriam Albano demostrà per què és mereixedora del premi a la millor intèrpret de Mozart amb una deliciosa versió de l’ària “Deh, per questo istante” de La clemenza di Tito, ària compromesa que, tanmateix, la soprano va resoldre amb èxit i, sobretot, una exquisidesa d’estil encomiable.

El sisè premi oficial, el baix Iuri Vlasov, tingué una actuació molt més destacada en la final que no pas en el concert de guanyadors, en què se’l notà fatigat, sobretot en la primera de les dues peces, l’ària del príncep Gremin del Ievgueni Onieguin de Txaikovski. L’ària de Ferrando d’Il trovatore de Verdi, la defensà amb molta més solidesa gràcies en gran mesura a un timbre de baix profund de gran rotunditat i rodonesa.

El cinquè premi, que recaigué en el baríton coreà Kihun Yoon, ens mostrà l’elegància i el fraseig del cantant coreà, molt lluny de la fredor a què ens tenen acostumats els cantants d’aquestes contrades, amb una versió elegant i impol·luta de “Di Provenza” de La traviata i una altra plena d’arestes de caràcter ben treballades de la magnífica “È sogno, o realtà?” del Falstaff, ambdues de Verdi.

El quart premi fou atorgat a la soprano catalana Sara Blanch. © Antoni Bofill
El quart premi fou atorgat a la soprano catalana Sara Blanch. © Antoni Bofill

Magnífica va ser l’actuació, tant en la final com en el concert de guanyadors de la soprano catalana Sara Blanch. La cantant té una desimboltura escènica inhabitual en els joves cantants en les primeres incursions en escenaris de la dimensió del Liceu, cosa que la va meritar per al premi del públic, naturalment justificat sobretot per la seva esplèndida actuació global. Si en la final la soprano va arrencar la seva actuació amb una impressionant i enèrgica versió de “Der Hölle Rache” de La flauta màgica de Mozart –amb uns aguts de precisió impecable–, la cantant va repetir en la final i el concert de guanyadors “Me llaman la primorosa” d’El barbero de Sevilla de Nieto i Giménez, que la va fer mereixedora del premi al millor intèrpret de sarsuela. “Una voce poco fa” d’Il barbiere di Siviglia de Rossini –amb sobreaguts i ornaments molt ben escollits– van permetre gaudir d’una veu homogènia i molt ben col·locada, de color rodó si bé ocasionalment subtilment entelat –que esperem que li depari en el futur una carrera plena d’èxits.

Iulia Mennibaeva i Selene Zanetti. © Antoni Bofill
Iulia Mennibaeva i Selene Zanetti. © Antoni Bofill

La mezzosoprano russa Iulia Mennibaeva va interpretar una magnífica versió de la coneguda ària del Samson et Dalila de Saint-Saëns “Mon coeur s’ouvre à ta voix” –que ens va recordar l’enyorada senyora del cant Elena Obraztsova– i l’ària de Marfa de la Khovantxina de Mussorgski, que li va valer el premi al millor intèrpret de música russa. Amb un segon premi ex aequo, la soprano italiana Selene Zanetti va lluir un instrument dens, idoni per al repertori verdià. Al meu parer, però, l’elecció de l’ària “Tacea la notte placida” d’Il trovatore va ser un risc innecessari. Compromesa i de difícil execució, aquesta ària va mostrar més les seves limitacions que no pas les virtuts, que en són moltes, com s’ha de jutjar pel meritori segon premi assolit.

La guanyadora, J’nai Bridges, mezzosoprano nord-americana, ens va recordar les grans veus negres del passat, les de Grace Bumbry o Shirley Verrett, veus grans, rodones i carnoses, amb un color fosc tornassolat que, combinat amb la brillantor d’una emissió eficaç, fan absolutament irresistible aquest tipus de veu. La cantant mereixedora del primer premi, a més, va delectar el públic amb una preciosa ària, “Ô ma lyre immortelle” de Sapho de Charles Gounod, molt poc sovintejada i, tanmateix, de les més inspirades del repertori per a mezzo. Molt adequada va ser també la seva elecció de La favorite de Donizetti, rol icònic per a cantants d’aquest timbre, de la qual J’nai Bridges és un bon exponent als nostres dies. La bona elecció del repertori, la temprança i professionalitat damunt de l’escenari –propi també de la seva experiència com a membre d’un cos d’òpera estable– són claus també d’un primer premi que cada any posa el nivell més amunt en l’àmbit dels concursos de cant internacionals.