Subscriu-te

Debut de Lorenzo Viotti amb l’OBC

L’OBC, dirigida per Lorenzo Viotti i amb el guitarrista Juan Manuel Cañizares com a solista convidat, també va realitzar aquest concert a Manresa (imatge), Sant Cugat del Vallès i Vila-seca (següent imatge). © www.facebook.com/orquestraobc
L’OBC, dirigida per Lorenzo Viotti i amb el guitarrista Juan Manuel Cañizares com a solista convidat, també va realitzar aquest concert a Manresa (imatge), Sant Cugat del Vallès i a Vila-seca (següent imatge). © www.facebook.com/orquestraobc

TEMPORADA OBC. Juan Manuel Cañizares, guitarra. Lorenzo Viotti, director. Obres de Parra, Rodrigo i Beethoven. L’AUDITORI. 12 DE FEBRER DE 2016.

Per Lluís Trullén

La configuració de programes amb obres arxiconegudes continua essent un reclam per als melòmans i una manera d’obrir les portes a un nou públic a les sales de concerts. La tendència de sentir-se atret pels noms rutilants del món musical més enllà de les obres programades garanteix l’èxit de taquilla, tal com succeirà pròximament amb la visita de Lang Lang o com va passar dies enrere amb Gardiner. La confluència en un programa del Concierto de Aranjuez, interpretat per l’extraordinari guitarrista Juan Manuel Cañizares, i la posterior interpretació de l’Heroica de Beethoven van ser un còctel perfecte perquè L’Auditori, el dia festiu de Santa Eulàlia, presentés una grandíssima entrada.

concert_Cañizares_OBC-Vila-seca

Sota la direcció de Lorenzo Viotti, guanyador del Concurs de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués, el programa del concert s’obria amb la sensibilitat i el refinament de L’absència d’Hèctor Parra. Escrita l’any 2013 i encarregada pel mateix Concurs, el seu sentit dramàtic, les textures acurades dels diferents plans sonors i la seva força inherent inspirada en l’obra literària de Marie NDiaye van prevaler en una notòria interpretació orquestral. Preàmbul del Concierto de Aranjuez amb el gran guitarrista Juan Manuel Cañizares com a solista i que des del 2003 és professor de guitarra flamenca a l’ESMUC. Guitarrista eclèctic i de talent inqüestionable, va oferir una visió del Concierto de Aranjuez molt tendent a la dolçor, al refinament, a cercar la vessant més íntima de la música. Una versió molt personal però poc colorista si la comparem amb versions llegades per Narciso Yepes, Leo Brower, Manuel Barrueco, John Williams, o la que ens va deixar Paco de Lucía, amb qui Cañizares va treballar durant deu anys. Fora de programa, Cañizares va oferir-nos la seva composició Añorando el presente, pertanyent al seu darrer disc, una mostra del seu talent com a intèrpret i compositor.

El treball de l’OBC i Viotti (que dirigia per primer cop la formació) tenien una prova de foc amb la Simfonia Heroica de Beethoven. De l’aprofundiment de la “Marxa fúnebre” a l’impetuós darrer moviment; de l’apassionat “Allegro” inicial en el radiant to de Mi bemoll (tonalitat que també empra Beethoven en el Concert Emperador) als inoblidables motius musicals de l’“Scherzo”, aquesta obra mestra de Beethoven permet un lluïment orquestral que Viotti i l’OBC van saber aprofitar i transmetre. El resultat en va ser una versió brillant i apassionada, amb un gran treball de totes les seccions i amb un Viotti que denota molt d’ofici malgrat la seva joventut. Versió amb una forta càrrega romàntica, que seguia un guió conseqüent entre els moviments i que arribava al radiant final havent manifestat amb un gran treball orquestral l’essència i la radiant musicalitat que conté aquesta obra mestra de Beethoven.