Subscriu-te

Descobrir i riure amb el Neue Vocalsolisten Stuttgart

Neue Vocalsolisten Stuttgart. © Martin Sigmund (foto d’arxiu)
Neue Vocalsolisten Stuttgart. © Martin Sigmund (foto d’arxiu)

SAMPLER SÈRIES. Neue Vocalsolisten Stuttgart. Obres de Manca, Lanza, Sánchez-Verdú, Haas i Vivier. MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. 21 DE NOVEMBRE DE 2015.

Per Mila Rodríguez Medina

Un espai blanc i diàfan, alguns seients i públic per terra o dret, sis cantaires vestits de negre i un concert per acabar amb riallades desfermades. Una de les formacions més importants d’Europa en una de les fites per a la contemporània més esperades d’aquesta temporada en un espai cada vegada més reivindicat. Ambdues consideracions descriuen el mateix: els Neue Vocalsolisten Stuttgart van visitar el MACBA el dissabte 21 de novembre passat en les Sampler Sèries de L’Auditori, en una de les sessions fora de les seves instal·lacions i que reforcen l’objectiu de desenvolupar un format en xarxa al llarg de tota la programació.

La facilitat i predisposició per a la innovació dels Neue Vocalsolisten Stuttgart formen la seva identitat. La formació estrena cada any al voltant d’unes vint composicions. Tenen la recerca com a columna vertebral i tota la seva feina es pot sentir impregnada per uns profunds consideració i treball amb els compositors. No en va tres de les cinc obres interpretades al concert del MACBA eren estrenes nacionals. A més, però, el programa representava múltiples formes i usos de la veu, amb uns intèrprets que es transformaven en cada obra. Van ser tants els detalls i les excepcionalitats en les veus d’uns cantants excel·lents, que seria impossible destacar una obra per sobre de les altres.

L’ús de la paraula i les seves possibilitats com a modificadora de sentits va obrir el concert amb una peça breu de Tiziano Manca, Signification (2010). Una declaració d’intencions per part de les veus masculines del conjunt que va continuar amb la interpretació amb tota la formació sencera de Disiecta membra (2014). Amb la utilització d’objectes de tot tipus, l’obra presentava un repertori ben extens d’efectes i modificacions de la veu; una d’aquelles ocasions per obrir els ulls a nous usos de la veu i observar perplexos el ventall de joguines transformades en instruments de primer ordre pels Neue Vocalsolisten Stuttgart. Ambdues peces eren estrenes a l’Estat i també ho era 3 Liebesgedicht (2005) de Georg Friedrich Haas. Obra més extensa, basada en tres poemes d’August Stramm, presentava una redefinició de la paraula en la veu cantada o, millor dit, de la translació musical d’uns textos literaris. Lluny de la transformació directa del ritme dels poemes, els tres lieds trencaven la sintaxi per ordenar-ne les paraules en funció de la seva sonoritat. El context semàntic no venia de la paraula originària, sinó de la construcció lliure d’imatges, creadores així de l’ambient ombrívol i dens propi de l’expressionisme alemany del qual van sorgir els poemes d’Stramm.

I en el sentit contrari de l’ús de la paraula es presentava l’obra d’un dels compositors espanyols més reconeguts a nivell internacional, José María Sánchez-Verdú. La seva obra Scriptvra Antiqva (2010-2012), primer llibre de madrigals del compositor, respectava la sintaxi dels aforismes llatins funeraris de base per trencar, tanmateix, el ritme de l’escriptura. La peça posseïa una visió estructural del text, analitzadora de cada mínima gesticulació i emissió sonora de la paraula, carregada de repeticions, modulacions del ritme i onomatopeies. Una composició excepcional amb una interpretació impecable i hipnòtica dels Neue Vocalsolisten.

Per acabar el concert, el conjunt va escollir l’obra més antiga del repertori, Love Songs de Claude Vivier, de l’any 1977, en què vam poder entendre definitivament per què els Neue Vocalsolisten Stuttgart anomenen les seves propostes com a “teatre vocal de cambra”. Una peça d’una enorme llibertat artística, un mosaic de referències culturals, multilingüe i, sobretot, molt divertida. Plenament conscients de la ironia d’aquella peça en el context del concert i en la veu d’uns cantants tan consagrats, el conjunt es divertia i divertia els espectadors amb una interpretació teatral i còmica i alhora aclaparadora en l’àmbit de la tècnica.

No pot estranyar, aquesta capacitat dels Neue Vocalsolisten Sttutgart per vestir-se i desvestir-se de molts vessants interpretatius diferents: hi ha una certa estètica, una manera de fer excepcionalment professional i a la vegada molt juganera, exempta de prejudicis, en les formacions alemanyes més consagrades dedicades a la nova creació. Aquella sentència que “Els alemanys són una altra cosa”, és un tòpic, sí, però amb una essència de veritat. Aquest concert del Sampler Sèries va estar ple de descobriments per continuar admirant aquesta formació alemanya i investigar sobre el repertori descobert. Tot i no haver presenciat la seva visita a casa nostra, agafin-ne les referències, busquin per internet, escoltin els múltiples enregistraments del conjunt, perquè els pagarà molt la pena.