Subscriu-te

Doble encert

Enrique Ferrer (Turiddu) i Eugènia Montenegro (Santuzza) a Cavalleria rusticana. © Dr. Xavier Gondolbeu

ÒPERA A CATALUNYA. Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni / I pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Llibret de Giovanni Tergioni-Ruggero Leoncavallo. María Luisa Corbacho. Eugènia Montenegro. Mariya Melnychyn. Enrique Ferrer. Toni Marsol. Svetla Krasteva. César Cortes i altres. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Dir. musical: Santiago Serrate. Dir. escènic: Miquel Gorriz. LA FARÀNDULA DE SABADELL. 29 D’ABRIL DE 2018.

Per Marc Busquets Figuerola

La temporada actual d’Amics de l’Òpera de Sabadell està presentant reptes interessants. Després del Don Carlo que oferí recentment, ara l’organització ha abordat aquest doble programa verista que és Cavalleria rusticana de Mascagni i I pagliacci de Leoncavallo, un díptic que no pel fet de ser popular presenta menys reptes. I val a dir que aquests han estat superats amb encert.

Per començar cal destacar el bon treball escenogràfic a càrrec de Miquel Gorriz i una atractiva escenografia firmada per Pau Monterde, que han mostrat una gran professionalitat, tant en el disseny de l’espai com en la direcció d’actors. Si al llibret original indica que Cavalleria té lloc a Sicília al final del segle XIX i Pagliacci a Calàbria a la mateixa època, la producció presenta l’acció al mateix poble italià, a un cantó l’església i a l’altre unes columnes dòriques fan de taverna. En aquest mateix poble, ple d’italianità, Cavalleria s’esdevé a la darreria del segle XIX, com indica el llibret, mentre que Pagliacci té lloc en uns anys cinquanta amb flaires entre el cinema neorealista italià i la dolce vita. El moviment escènic de Cavalleria estigué dotat de gran efectivitat, sense caure mai en el costumisme i sense rastres d’amateurisme, però va ser en Pagliacci on es mostraren les idees més interessants i fresques. Després d’un pròleg davant del teló –interpretat excel·lentment per Toni Marsol–, descobrim els personatges enfocats amb llurs focus reforçant el dramatisme del que s’esdevindrà, quatre mims van reforçant l’acció dramàtica de manera patètica i el fet de fer cantar “Vesti la giubba” davant d’un suposat mirall va dotar el moment d’un gran efecte. Bravo pel resultat!

A nivell vocal, en ambdós títols s’aconseguiren uns resultats feliços. Començant per Cavalleria, on destacà María Luisa Corbacho en el paper de Santuzza, un veritable tour de force que, malgrat estar adequada en tot moment, passà factura a la soprano al final del títol amb un cansament evident. Amb tot, cal destacar la creació molt convincent feta per Corbacho en aquest rol. Al seu costat, Eugènia Montenegro interpretà una Mamma Lucia amb força, lluny de la decrepitud que de vegades s’associa al rol i en bona connexió amb Corbacho. No en va aquestes dues cantants s’alternen en els rols de Santuzza i Mamma Lucia. Molt correcta la Lola de Mariya Melnychyn.

Montserrat Martí (Nedda) i Enrique Ferrer (Canio) I pagliacci. © Dr. Xavier Gondolbeu

De tots els intèrprets, mereixen un capítol a part Enrique Ferrer i Toni Marsol, ja que ambdós fan doblet amb resultats molt afortunats. Enrique Ferrer començà Cavalleria amb la veu una mica descontrolada en un rol que ho demana tot ja des de l’inici, però s’anà adequant al paper, tot oferint un brindis i un “Addio alla mamma” plens de dramatisme i implicació actoral. Com a Canio estigué més adequat, i destacà especialment en la seva ària, molt ben interpretada. Per la seva banda, Toni Marsol oferí un estat de plenitud vocal en els dos títols: mentre que a Cavalleria presentà un Alfio més elegant del que se sol fer, amb aplom i gust exquisit, a Pagliacci començà amb un pròleg estupendament interpretat al qual prosseguí una entrega actoral absoluta.

Svetlana Krasteva, que s’alterna en el rol de Nedda amb Montserrat Martí, cantà bé el seu rol, especialment l’ària principal, però li mancà una mica més d’implicació dramàtica. Del repartiment de Pagliacci cal destacar la presència del prometedor tenor César Cortés com a Beppe, completat amb Joan Garcia Gomà, Xavier Casademont i Ignacio Guzmán.

A la direcció musical de Santiago Serrate al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès, li mancaren matisos i en resultà un so poc empastat, sobretot a la corda, com quedà demostrat a l’intermezzo de Cavalleria. Més afortunat estigué en la partitura de Pagliacci. Mentre que el Cor d’Amics de l’Òpera de Sabadell complí bé i destacant a l’escena del “Regina Coeli”.

Aquest afortunat tàndem verista girarà pel territori fins a final de maig. No se’l perdin!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *