Euskal Barrokensemble. Dir.: Enrike Solinís. Alia Vox, 2017
L’any 2015, després de més de cent enregistraments liderats per Jordi Savall, el segell Alia Vox va obrir una nova col·lecció titulada “Diversa”, amb l’afany de donar cabuda a projectes “realitzats per conjunts o músics amb talent, triats i seleccionats d’acord amb el seu interès musical, la importància del repertori i l’originalitat de la proposta”. El primer enregistrament fou obra del terriblement magnífic Enrike Solinís, que, al capdavant del seu Euskal Barrokensemble, repassava el folklore de l’Euskadi natal en un treball exemplar titulat Euskel Antiqva.
El segon enregistrament –tot i que n’hi ha d’altres en cartera– és també obra d’Enrike Solinís. Però en comptes de continuar transitant pel nord peninsular, aquest guitarrista basc se’n torna cap al sud, tal com va fer al seu primer CD: Colores del Sur. Acompanyat per una desena de músics (entre els quals la cantaora María José Pérez, el sacabutxer Elies Hernandis –quin encert la seva tímbrica!– i percussions perses), Solinís repassa alguns dels temes del folklore andalús que van embruixar Manuel de Falla, tot proposant sonoritats meravelloses en el seu acostament.
Amb rigor musicològic, saviesa mestissa i imaginació desbordant, Solinís (que és un veritable prodigi) presenta diverses melodies populars andaluses en unes versions plenes de vida i de duende. El cedé, doncs, no és un Amor brujo com suggereix la primera part del títol, sinó una mirada lliure, contemporània i embruixadorament barroca sobre alguns dels girs i melodies que van inspirar algunes de les més cèlebres creacions de Falla, però també de Tàrrega i Rodrigo. Qui escolti aquest treball no es podrà resistir al seu embruix. I –tot sigui dit de passada– mai més no podrà tornar a escoltar els “originals” de la mateixa manera…
