Subscriu-te

El Bernstein més transcendental

© www.facebook.com/corinfantil

TEMPORADA OBC. Nikolaj Znaider, violí. Ilona Krzywicka, soprano. Andrew Tarbet, narrador. Cor Lieder Càmera. Cor Madrigal. VEUS Cor Infantil Amics de la Unió. Big Band de l’Institut Guillem Catà. Coral Escodines. Amb la col·laboració de l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC. Dir.: Kazushi Ono. Obres d’Arnau Tordera, Aaron Copland, Max Bruch i Leonard Bernstein. L’AUDITORI. 18 DE FEBRER DE 2018.

Per Xavier Pujol

Per al gran públic, Leonard Bernstein és, només, el compositor de West Side story, una obra magnífica que es ven molt i molt bé; tant, que l’OBC, que ja va exhaurir les entrades de les tres funcions de gener, ja n’ha programades dues més el 18 i 19 de juliol vinent. Bernstein, de qui enguany es commemora el centenari del naixement, és, però, un compositor molt complet i variat i en les seves grans obres simfòniques mostrà una gran preocupació per la dimensió espiritual de l’ésser humà i per la transcendència.

La seva Tercera Simfonia, dedicada a John Fitzgerald Kennedy, assassinat tres setmanes abans de l’estrena, se subtitula Kaddish, que és el nom que rep la pregària jueva per als morts. Aquesta obra, en la qual es canta i es recita en anglès, hebreu i arameu i on s’ajunten textos provinents de les Sagrades Escriptures amb reflexions contemporànies, comença recriminant al Creador que sigui incapaç de donar pau a les seves criatures, posteriorment se li fa veure, bo i consolant-lo, que la creació potser ha estat un nyap considerable i, finalment, amb una gran dosi de subterrània ironia genuïnament jueva, se li demana que tingui una mica més de fe en l’home. Alguna ortodòxia jueva, que, com totes les ortodòxies religioses, no té gens de sentit de l’humor, va considerar l’obra blasfema.

La primera audició a càrrec de l’OBC d’aquesta monumental Tercera Simfonia, “Kaddish” de Leonard Bernstein obligà Kazushi Ono a aplegar damunt l’escenari un autèntic exèrcit sonor (vegeu la fitxa), de govern difícil i arriscat. El resultat va quedar prou bé, atesa la dificultat de concertar tantes participacions, i el públic, conscient de l’esforç, seduït per la monumentalitat de la peça i, potser, d’acord amb el clarivident missatge de l’obra, ho va agrair amb llargs aplaudiments. Kazushi Ono, que no va aconseguir uns resultats impecables en la materialitat del so, sí que va aconseguir equilibrar les parts i donar caràcter propi al complex llenguatge sonor de Bernstein en què s’aplegaven elements jazzístics, tonalitats molt obertes i, de vegades, un alè tardoromàntic gairebé mahlerià (un altre autor preocupat per la transcendència).

L’obra de Bernstein va anar precedida, a la primera part, per una interpretació poc flexible del Salón México d’Aaron Copland i per una interpretació enorme, brillant, càlida i seductora del Concert per a violí de Max Bruch, a càrrec de Nikolaj Znaider en la part solista.

A l’inici del concert i dintre del programa educatiu Et Toca a Tu, que permet als joves participar en la interpretació d’una obra al costat dels músics de l’OBC, es va estrenar Illa Esperança, una cantata per a cor, solista i orquestra que va permetre a la Big Band de l’Institut Guillem Catà i a la Coral Escodines de Manresa compartir escenari amb els professionals de l’OBC en una experiència artística d’immens valor educatiu i que va fer que el públic que paga impostos se sentís orgullós de la seva Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que, amb aquest acte, feia honor al seu nom.

Illa Esperança, obra d’Arnau Tordera I (nom artístic d’Arnau Tordera i Prat), compositor, vocalista, guitarrista i líder del grup Obeses, presenta un llenguatge musical que sovint remet als codis de la música cinematogràfica èpica (el mestre John Williams al fons) i també s’interroga sobre la transcendència però d’una manera potser més ingènua i menys amarga i irònica que Bernstein i, per això, més adequada a públic juvenil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *