FESTIVAL EUROPA CANTAT. Cor Jove Nacional de Catalunya. Pere Lluís Biosca, director. Obres de M. Vila, J. Magrané, B. Vivancos i A. Guinovart. DOM KULTURE, VELENJE (ESLOVÈNIA). 19 DE JULIOL DE 2021. Obres de M. Oltra, S. Vovk, P. Vasks, R. Tiguls, E. Esenvalds i V. Puce. CANKARJEV DOM, LJUBLJANA (ESLOVÈNIA). 20 DE JULIOL DE 2021.
El mateix dia que el Palau de la Música acollia l’estrena de la Missa completa de Joan Magrané, el Cor Jove Nacional de Catalunya interpretava també per primera vegada en públic l’obra que li va encarregar per a l’edició d’enguany. Com que, malauradament, els compositors encara no tenen el do de la ubiqüitat però la seva música sí, va ser el públic de Velenje -una petita ciutat minera eslovena propera a la frontera austríaca- el primer a sentir les notes del motet Post dies octo del compositor del Camp de Tarragona, juntament amb les dels Goigs de Nostra Dona de Bernat Vivancos i les de dues obres ja estrenades els últims anys de Mariona Vila i Albert Guinovart.
El primer que cal destacar és l’important volum de feina que van dur a terme els joves cantaires, capitanejats per Pere Lluís Biosca, en la setmana escassa d’assajos que van fer abans de viatjar a Eslovènia. Si les primeres lectures d’una nova partitura ja demanen una atenció especial per a qualsevol formació, en el cas d’un cor com el CJNC, la plantilla del qual es reunia per primera vegada, s’hi afegeix simultàniament la necessitat de conèixer, acordar i fer empastar les veus fins a crear un so propi.
Va ser el mateix Biosca qui va proposar fer els encàrrecs a Magrané i Vivancos -que, curiosament, tornaran a coincidir com a residents la temporada vinent a L’Auditori- i completar el programa amb el Liber Generationis de Mariona Vila i el Dixit Dominus d’Albert Guinovart -dues obres que coneixia bé perquè les va estrenar ell mateix amb el Cor de Cambra Francesc Valls de la catedral de Barcelona-. Així, de la mà de quatre plomes contemporànies però prou distanciades generacionalment entre elles, s’obté un panorama contrastat i divers de la creació musical catalana dels nostres dies.
Magrané i Vivancos han escrit per al CJNC obres evidentment diferents i alhora representatives del seu llenguatge personal: auster i racional, gairebé medievalitzant en la inspiració, per part de Magrané, i místic i més apassionat, exigent per a les veus tant en les tessitures com en els matisos, per part de Vivancos. Les al·lusions a la tradició són igualment evidents en les obres de Mariona Vila, cenyida a un text molt específic, i en menor mesura, Albert Guinovart, si bé el seu melodisme característic no hi és tan evident com en altres composicions.
El concert -emmarcat en el festival Europa Cantat que se celebra enguany a Ljubljana però que també promou actuacions a les rodalies de la ciutat- va acabar amb tres bisos, en aquest cas, melodies tradicionals catalanes: Margarideta, El cant dels ocells i Joan del riu. Aquesta darrera també va formar part del programa del concert de l’endemà al Cankarjev Dom, un gran auditori de la capital eslovena.
I és que tan bon punt van arribar a Eslovènia, els vint-i-quatre membres del CJNC -alguns dels quals es van incorporar al projecte a darrera hora per paliar els estralls de la Covid en la plantilla inicial- van haver de deixar de banda les partitures catalanes per preparar el repertori del taller compartit amb altres tres cors joves nacionals -dos d’eslovens i un d’austríac-. Aquesta ha estat l’única activitat que es podria considerar multitudinària que ha sobreviscut en la programació d’un festival internacional molt minvat per les restriccions sanitàries i de mobilitat, i això en un país que va declarar oficialment la fi de la pandèmia el passat mes de juny i on la mascareta i la distància social han esdevingut conceptes en vies d’extinció.
Així, l’esperit d’Europa Cantat -que arriba per primer cop a Eslovènia seixanta anys després del primer festival- es va traduir en una primera part en què els cors participants van actuar aparellats de dos en dos i una segona en què tots quatre van afrontar obres de compositors contemporanis de diversos països europeus i característiques que les feien aptes per a un grup de grans dimensions i idònies per a despertar l’entusiasme d’un públic que ja se sabia convençut des del primer moment.
El Cor Jove Nacional de Catalunya ha arribat d’aquesta manera a l’equador d’una estada a Eslovènia que s’allargarà encara amb dos concerts més i que enllaçarà, a la tornada, amb la presència al FEMAP i la gravació en disc d’aquest repertori.
