Subscriu-te

El darrer enregistrament de Frühbeck de Burgos

disc INAEM-Orff-Carmina Burana-Orquesta y Coro Nacionales España-Fruhbeck

Carl Orff. Carmina Burana 

Orquesta y Coro Nacionales de España. Auxiliadora Toledano, soprano; Carlos Mena, contratenor; Jochen Kupfer, baríton; Ángel Rodríguez, baríton. Escolanía del Sagrado Corazón de Rosales. Direcció: Rafael Frühbeck de Burgos. Orquesta y Coro Nacionales de España, 2014

 

El nom del segell ja indica que aquest CD ha estat editat per la formació orquestral i coral que l’interpreta. I aquest segell es presenta com la posada en marxa d’aquesta institució pública en el projecte d’edició de CD basant-se en la tasca pròpia dels conjunts matrius.

La mort l’11 de juny de 2014 passat de Frühbeck de Burgos situa la interpretació en un temps fins a cert punt reculat, que no s’indica en els crèdits. En tot cas, es tracta d’un enregistrament en directe, del 20, 21 i 22 de desembre de 2013, que va ser el darrer enregistrament del director burgalès.

Situades aquestes premisses, resulta idoni iniciar un projecte discogràfic amb una obra de tanta acceptació popular com és la composició de Carl Orff; amb tot el que té de relatiu el concepte “popular” quan ens referim a la música culta. Però és evident que aquesta composició, de trets formals i de contingut tan distintius i a part, i tan excepcionals, ha aconseguit una penetració en el teixit social d’una amplitud inusual. I és així perquè conté un tot d’al·licients diversos que s’escampen al llarg de la seva hora de durada, sense amb prou feines defallença. En els vint-i-cinc números que conté, sobre la base del protagonisme destacat de la parcel·la coral –sempre agraïda–, hom gaudeix d’un cosmos divers que va des de la rotunditat polifònica de base rítmica a àries d’un lirisme refinat, passant per diàlegs entre cors i solistes vocals d’un encant místic deliciós. Hom podria sintetitzar-ho en el fet que l’obra no deixa repòs a la percepció dels encants hedonístics i sensibles que li ofereix. Tot això, alhora, bastit sobre la base d’uns referents de contingut, tant literari com musical, que situen un àmbit de nostàlgia del món medieval que acaba d’arrodonir el cabal dels seus atributs.

Altrament, hom ha concentrat massa la seva divulgació en l’impactant primer moviment, que alhora es repeteix en la conclusió, que ha esdevingut massa exclusivament sant i senya únic de la rica totalitat de l’obra.

La versió que ens n’ofereix l’Orquesta y Coro Nacionales de España té com a tret definitori la solvència; el treball compacte, sense esquerdes, sense inventar res tampoc formalment. És una concepció clàssica, no en el sentit de referent formal històric, sinó en el de la solidesa, de la fidelitat al treball ben fet, a la convenció ben entesa, aliena a la pretensiositat i a l’escapada exhibicionista. Tot està al seu lloc i tot, orquestra, cors i solistes, actuen des d’un ideari formal consolidat. És, en aquest sentit, una versió molt representativa de la forma de fer de Rafael Frühbeck de Burgos, en aquest treball que, imaginem, devia ser un dels darrers de la seva il·lustre trajectòria.  Jaume Comellas

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *