Subscriu-te

Els eixos del V Festival de Pasqua de Cervera

El compositor Jordi Cervelló i el Dalia Quartet. © Jordi Prat
El compositor Jordi Cervelló i el Dalia Quartet. © Jordi Prat

Per Jordi Maluquer

En el segon cap de setmana del V Festival de Pasqua de Cervera va destacar la celebració dels 80 anys dels compositors Jordi Cervelló i Josep Soler. Va començar dijous per aquest darrer amb una conversa entre el compositor i la periodista Mònica Pagès. Aquí Cervelló es va poder esplaiar, tant presentant en flaixos auditius de pocs minuts bona part de la seva obra, com fent aflorar les seves reivindicacions en el món musical. En aquest aspecte va constatar com música i literatura seguien models diferents. Mentre que la novetat és un valor premiat en l’edició de llibres, en música, per a una recerca de l’èxit segur, el major tant per cent de concerts estan integrats per obres de només setze compositors. I encara d’aquests, no totes les seves obres, sinó les més conegudes. Cervelló es va lamentar de la poca atenció que es presta a la música clàssica, en què, per exemple, no ha augmentat substancialment el nombre d’orquestres professionalitzades. Més tard, al vespre, en el concert de celebració del cinquè aniversari del Festival, l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida en aquesta obra per Xavier Puig, va interpretar molt bé la fanfara Tres tambors, una obra d’encàrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès, ja estrenada anteriorment per aquesta darrera formació. Molt interessant va ser el concert de proximitat de divendres al matí: al saló noble de la Casa Museu Duran i Sanpere, va oferir el Dalia Quartet –format per la cerverina Anna Puig a la viola, els violins Elena Rey i Oleguer Bertran, i Erica Wise al violoncel–, que havia pogut treballar a fons amb el compositor la seva peça Remembrances, una exquisida síntesi de les arrels musicals del compositor, en la seva primera obra per a aquesta formació.

Moment de la interpretació de la Passio Jesu Christis de Josep Soler. © Jordi Prat
Moment de la interpretació de la Passio Jesu Christis de Josep Soler. © Jordi Prat

S’havia anunciat que Josep Soler parlaria de “Música i mística”, però per motius familiars va excusar la presència. El tema anunciat es va substituir per un col·loqui entre el director del Festival, Xavier Puig, l’organista i director David Malet i Mònica Pagès; molt interessant, centrat en l’obra que anaven a tocar al vespre, la Passio Jesu Christis, estrenada el 1986. També es va llegir una presentació del compositor per al programa d’estrena i que encara considera vigent. Deia, entre altres coses, sobre la seva visió de la mort de la civilització cristiana: que està en decadència, que ha inventat la guerra atòmica i que s’autodestruirà, sense que, fins aleshores, les jerarquies religioses no haguessin condemnat mai la guerra. L’obra de Soler, però, neix de la figura i exemple de Jesús, que el commou, malgrat que pugui, paradoxalment, arribar a considerar la hipòtesi que ni tan sols va existir. L’obra és esplèndida i, amb una gran austeritat de mitjans i una relativa brevetat, aconsegueix les fites emocionals de les grans composicions sobre la matèria. Preparada per David Malet, a causa de la situació de l’orgue de l’església de Sant Agustí es va necessitar un “marcador de temps”, com es va autodefinir amb un cert sentit de l’humor el director Xavier Puig, per superar la distància entre instruments. Els músics David Malet, Dani Espasa, Josep Bracero i Oleguer Aymamí van excel·lir, així com la soprano Marta Mathéu com a narradora en un rol musicalment molt difícil, i Toni Marsol com a Jesús. El text, seleccionat dels evangelis pel mateix compositor, va ser projectat en pantalla al mateix temps que s’anava interpretant. Un concert de gran nivell, precedit com a pendant adequat fent la llicència d’incorporar un compositor fora dels paràmetres del Festival, dedicat a la música catalana, per les Lliçons de tenebres per al Divendres Sant de François Couperin, cantades per Marta Mathéu i Marta Infante amb Dani Espasa al clave.

L’OJC, amb la intervenció del pianista Daniel Blanch en l’obra de Joan Manén. © Jordi Prat
L’OJC, amb la intervenció del pianista Daniel Blanch en l’obra de Joan Manén. © Jordi Prat

Després dels dos compositors esmentats, també va tenir un gran protagonisme la figura de Joan Manén (1883-1971), de qui, a part de la projecció d’un documental sobre la seva vida, es va oferir l’estrena absoluta de la partitura íntegra, recuperada fa poc, de la Rapsòdia catalana per a piano i orquestra, op. A-50. En l’esmentat concert commemoratiu va comptar amb el pianista Daniel Blanch i el mateix conjunt i director. La interpretació va ser rodona, tot constituint una fita històrica per al Festival. De Manén, en el mateix concert, amb el concurs del Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida i de les corals Ginesta i la infantil Nova Cervera, es van fer també dues peces simfòniques i corals espectaculars: Lo pardal i Muntanyes del Canigó. En els concerts de proximitat, el Quartet Brossa en va interpretar també el seu únic quartet de corda i, en el concert de cloenda, el Cor Lieder Càmera, dirigit per Xavier Pastrana, va interpretar a cappella cinc obres corals de Manén alternades amb cançons populars que cantava Lídia Pujol amb l’acompanyament del contrabaix Miguel Ángel Cordero.

Joan-Albert Amargós dirigint l’OJC, amb la intervenció de Roger Mas. © Jordi Prat
Joan-Albert Amargós dirigint l’OJC, amb la intervenció de Roger Mas. © Jordi Prat

També el compositor Joan-Albert Amargós va tenir una presència remarcable. En el concert commemoratiu de dijous, va dirigir al capdavant de l’Orquestra de les Terres de Lleida una imperativa obertura, Mil·lenarium, escrita pel mil·lenari de Sant Cugat, que comptava amb els cors esmentats i la veu de la soprano Sandra Roset. Després va venir l’execució de set peces de la seva obra Serrat simfònic, perfectament vàlida com a inspiració d’un cançoner popular modern per a una obra simfònica i segurament també vàlida per acompanyar el cantant autor de les melodies. El dring original dels que havíem viscut l’estrena de les cançons pel mateix Joan Manuel Serrat encara ens ressonava, tot i reconèixer l’exquisidesa musical de Bendita música i l’espectacularitat de Pare… La interpretació de Roger Mas, condicionada per una obra feta tan a mida per a Serrat, el va limitar molt, i tot i fer-ho bé no la va acabar de fer seva. Vam poder sentir, el matí de dissabte, en un dels concerts de proximitat a l’Auditori, un interessant Duo per a violí i clarinet interpretat pel seu autor, Francesc Guzman Bonet, i Jordi Cornudella, i un Estudi melòdic per a violí sol núm. 1, conceptualment l’obra més innovadora de Josep Lluís Guzman Antich. Va acabar, acompanyat pel pianista Carles Marigó, amb una brillant interpretació del Sonetí de la rosada d’Eduard Toldrà.

L’actuació de l’arpista Magdalena Barrera. © Jordi Prat
L’actuació de l’arpista Magdalena Barrera. © Jordi Prat

Hem comentat la part central del Festival de dijous, divendres i dissabte sants. Cal esmentar encara l’actuació de l’arpista Magdalena Barrera i les actuacions, l’anterior cap de setmana, del Cor Vivaldi amb la Cobla Sant Jordi; la representació d’un conjunt de l’Esmuc, coordinat per Ofèlia Sala, de l’òpera Tirant lo Blanc de Joan Altisent (1891-1971) sobre un text de Joan Sales, i l’actuació del Lleidart Ensemble amb la seva versió d’El Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns.

Tot plegat, uns dies agombolats per bona música en un marc acollidor. Una mica de paradís, com diria Georges Brassens.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *