Subscriu-te

Els encisadors cants de Lorelei no van esdevenir tràgics

Imatge d’arxiu d’un concert del Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-seca, dirigit per Jordi Casas Bayer, a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. ©www.corscherzo.org
Imatge d’arxiu d’un concert del Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-seca, dirigit per Jordi Casas Bayer, a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca. ©www.corscherzo.org

CICLE CORAL ORFEÓ CATALÀ. Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-seca. Diana Baker, piano. Director: Jordi Casas. Obres de Silcher, Schumann, Mahler, Brahms i Schubert. PETIT PALAU. 7 DE FEBRER DE 2016.

Per Lluís Trullén

La famosa llegenda romàntica de Lorelei va ser el leitmotiv del concert que el Cor Femení Scherzo, dirigit per Jordi Casas, va celebrar al Petit Palau corresponent al Cicle Coral Orfeó Català. La llegenda germànica de Lorelei, transmesa per Clemens Brentano i posada en vers per Heinrich Heine va ser un motiu constant d’inspiració per als compositors romàntics. Una roca que hi ha al Rin, és el lloc des d’on –segons la llegenda– la bellíssima Lorelei se suïcida llançant-se al riu per causes de dissorts amoroses. Convertida en sirena, els seus cants encisaran els mariners, que naufragaran i moriran dins les aigües del Rin. Aquesta llegenda en què conflueixen l’amor, la mort, el Rin, els cants de sirena, l’encís… posseïa un reclam prou atractiu per als literats romàntics i, consegüentment, per a uns músics que van fer de les dissorts amoroses i la mort per amor un suggestiu motiu d’inspiració.

Articulat amb el títol “A l’ombra de Loreley”, la bellíssima música de Schumann, Mahler, Schubert i Brahms, integrava un programa d’obres breus que, bé fossin cors escrits expressament per a veus femenines, bé adaptacions per a cor femení, ens apropaven a aquest univers nostàlgic i fins i tot tràgic. Música bellíssima i onírica, acuradament interpretada per les veus del Cor Scherzo, que deliciosament acompanyades al piano per Diana Baker i en els exquisits Vier Gesänge de Brahms per les trompes Iván Carrascosa i Claudia Cobos i l’arpista Esther Piñol, van exposar aquest univers que admirablement van musicar uns compositors extraordinaris. La sensibilitat transmesa en els Vier Lieder und Gesänge pertanyents al recull El corn meravellós de l’infant de Gustav Mahler o la dolçor i el profund refinament que emana de les Romances op. 44 de Brahms van ser manifestades per l’Scherzo en tota la seva essència, amb un cant refinat i ple d’intenció musical.

Jordi Casas domina el repertori coral com pocs mestres del nostre país i aquesta veritable saviesa i profund coneixement del repertori que ha forjats en centenars i centenars de concerts ho transmet admirablement a tots els cors amb què treballa. I novament la confluència entre Casas i Scherzo va obtenir una simbiosi absoluta. La melodia tan encisadora de Loreley de Silcher va obrir i va cloure el concert, i novament ja fora de programa va poder tornar a escoltar-se com a final d’un concert de gran intensitat musical i subtil refinament interpretatiu.

Twitter feed is not available at the moment.
Segueix-nos a Twitter