Subscriu-te

Emergents excepcionals amb l’OBC

Quatre intèrprets “emergents”, amb un excepcional Sheku Kanneh-Mason, van mostrar les seves reconegudes qualitats amb l’OBC.

EMERGENTS BARCELONA MUSIC FESTIVAL. OBC. Ona Cardona, clarinet di bassetto. Josep-Ramon Olivé, baríton. Sheku Kanneh-Mason, violoncel. Remi Geniet, piano. Dir.: Eduardo Portal. Mozart: Concert per a clarinet i orquestra en La major, KV 622. Mahler: Rückert Lieder. Respighi: Fontane di Roma. (7 D’ABRIL). Xostakóvitx: Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, en Mi bemoll major, op. 107. Prokófiev: Concert per a piano i orquestra núm. 1, en Re bemoll major, op. 10. Respighi: Fontane di Roma. (8 D’ABRIL). L’AUDITORI. 7 i 8 D’ABRIL DE 2018.

Per Lluís Trullén

De la trentena d’artistes que s’han presentat al festival Emergents de Barcelona, quatre grans intèrprets han debutat en el decurs d’aquest cap de setmana amb l’OBC. Dirigida per Eduardo Portal, l’orquestra ha acompanyat uns joves solistes d’unes qualitats musicals innegables, entre els quals ha brillat amb llum pròpia el joveníssim Sheku Kanneh-Mason, el violoncel·lista que va guanyar, amb només 17 anys, la BBC Young Musicians Competition del 2016 i va debutar poc després amb la BBC Symphony Orchestra al Barbican de Londres.

Ona Cardona (foto d’arxiu)

Aquesta brillant iniciativa que ens permet escoltar grans valors del panorama musical va comptar en el primer concert del cap de setmana amb la presència d’una solista prou coneguda entre nosaltres com és Ona Cardona, la clarinetista que ja va ser guardonada amb el Premi El Primer Palau i que actuava interpretant el reconegut Concert per a clarinet de Mozart. Amb un clarinet di bassetto d’una sonoritat càlida i adient a les característiques tímbriques del concert, va aprofundir en el sentit més expressiu i líric de l’obra, tot recreant amb un gust exquisit la musicalitat del més conegut dels concerts per a clarinet. La cadenza que va incloure en el segon moviment –basada en motius de La flauta màgica– va trencar la màgia d’un discurs que en línies generals va ser elegant i mantenint la sintonia amb una orquestra meticulosament dirigida per Eduardo Portal. Ja fora de programa, el moviment lent del Quintet amb clarinet de Mozart ens va permetre tornar a escoltar la calidesa de sonoritat que assoleix Ona Cardona i el seu clarinet di bassetto.

Josep-Ramon Olivé (foto d’arxiu)

Un altre intèrpret català, el baríton Josep-Ramon Olivé –de qui recentment ja vàrem escoltar un destacadíssim recital de lied dedicat a Schubert a L’Auditori–, actuava ara interpretant els meravellosos Rückert-Lieder de Gustav Mahler. Una versió amb pros i contres. D’una banda, el canvi d’ordre dels lieder –per obtenir així un final més brillant– va situar “Um Mitternacht” com a cloenda del cicle i desplaçant el sublim “Ich bin der Welt” al tercer lloc de la sèrie, fet que va esvair la màgia i el refinament que envolta el final del cicle, un dels zenits de la música de Mahler. Olivé va cantar amb un gust exquisit, copsant el sentit de les paraules i lliurant-se a la punyent musicalitat del discurs mahlerià. L’expressió, la qualitat del fraseig, una musicalitat deliciosa, converteixen Olivé en un cantant d’una vàlua fora de tota dubte, com ho demostren les seves interpretacions de música de Händel o del repertori liederístic. Una falta de major projecció per competir amb les sonoritats orquestrals –com a únic però remarcable– va fer que en determinats moments el seu cant quedés esvaït entre la riquesa dels colors simfònics mahlerians.

El primer dels dos concerts es va cloure amb els colors i la màgia que envolta una de les grans obres d’Ottorino Respighi i una pàgina predilecta del gran repertori com són les Fontane di Roma. Portal va estar esplèndid amb els colors aconseguits, amb el sentit descriptiu del pas del dia –de l’alba al tramonto–, delicadíssim en el lirisme i congeniant tots els moments lírics per expressar la riquesa de matisos que envolta aquesta bellíssima partitura. Un treball esplèndid de l’OBC en totes les seccions.

Sheku Kanneh-Mason (foto d’arxiu)

Diumenge al matí va ser el torn de dos joves solistes, que en el cas de Sheku Kanneh-Mason està cridat a convertir-se en una de les grans figures de la interpretació del panorama internacional. Aquest jove britànic, que acaba de signar un contracte amb el segell discogràfic Decca, ha aconseguit els premis més rellevants en diferents concursos, actua com a violoncel·lista principal en orquestres, forma part de grups de cambra i rep el mecenatge artístic de diferents entitats, a més de poder tocar un meravellós violoncel Amati del 1610 cedit per un col·leccionista privat. No només ens va meravellar amb una tècnica perfecta en la seva interpretació del Concert núm. 1 de Xostakóvitx, que va ser dedicat a Mstislav Rostropóvitx, sinó amb un aprofundiment i maduresa del tot infreqüent en artistes de la seva edat. Refinat, punyent, rítmicament infal·lible, de sonoritats d’una suavitat meravellosa en la complexíssima cadenza, contundent quan la intenció musical ho requeria…, tots els aspectes que cal cercar en aquesta obra brollaven en la seva justa proporció i una naturalitat interpretativa sorprenent. Bravos i més bravos per a Sheku Kanneh-Mason, que ja fora de programa va interpretar El cant dels ocells.

Remi Geniet (foto d’arxiu)

El francès Rémi Geniet, format al Conservatori de París, a l’École Normale Alfred Cortot i a la Hochschule d’Hamburg amb Koroliov, amb vint anys va ser el guanyador més jove de la història del Concurs Beethoven de Bonn. La seva llarga trajectòria concertística, malgrat la seva joventut, l’ha portat a actuar amb orquestres com la Filharmònica de Sant Petersburg, amb nombroses orquestres franceses, i ha ofert recitals pel Japó, Amèrica del Nord i Europa. Presentava a L’Auditori una obra breu però tremendament densa com és el Concert per a piano núm. 1 de Prokófiev. El pianisme percussiu, punyent, les sonoritats vehements i a moments extremadament delicades de la música d’aquest Concert venen acompanyades per unes exigències tècniques de primer ordre, com els salts, la rítmica complexa, els atacs que requereixen gran precisió o els articulats a un tempo elevat. Geniet va estar en tot moment a l’alçada del Concert, però una direcció excessiva en el volum va ofuscar inexplicablement bona part del treball d’aquest gran pianista. Novament l’OBC va cloure el concert amb les Fontane di Roma, que posaven així punt final a un doble programa que ens ha permès escoltar quatre grans joves talents “emergents” del panorama musical.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *