Subscriu-te

Equilibri de talents

Una actuació del Quartet Casals a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori. © Martí E. Berenguer (foto d’arxiu)
Una actuació del Quartet Casals a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori. © Martí E. Berenguer (foto d’arxiu)

TEMPORADA DE MÚSICA DE CAMBRA. Quartet Casals. Obres de Mozart i Haydn. L’AUDITORI (SALA ORIOL MARTORELL). 7 D’OCTUBRE DE 2014.

Per Mercedes Conde Pons

Aposta assegurada podria ser el títol d’aquesta crítica corresponent al primer concert de la temporada de música de cambra de l’Auditori de Barcelona. Tanmateix, hi ha molts altres títols –tots de connotacions positives– que podrien situar-se al capdavant de la crítica del concert que el Quartet Casals va oferir la setmana passada a la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona.

Confesso que feia temps que no assistia a un concert en aquesta sala i el retrobament amb l’acústica embolcalladora i amable vers la música de petit format que ofereix va propiciar d’entrada el gaudi del concert. Al marge d’això, naturalment, la presència del Quartet Casals, que des de fa anys ha tingut una relació estreta amb L’Auditori –si bé ja no són presentats com a quartet en residència–, feia augurar un bon inici de temporada.

Enguany, i tal com és habitual en els seus membres, no van decebre ni per la seva actuació ni pel programa escollit. I això que d’antuvi el programa podia no convidar a grans entusiasmes per a algú que conegui la seva trajectòria artística. I, si bé assistir a un programa en què apareixien només Mozart i Haydn podia generar algun recel als oients que, com una servidora, no havien trobat la clau de volta en les seves interpretacions anys enrere, cal dir que descobrir el pas endavant que el Quartet Casals n’ha fet va ser tant o més encoratjador que escoltar-lo interpretar Schubert o Xostakóvitx.

És cert que el programa oferia molt més que un simple recorregut a través dels quartets més bells de Mozart i Haydn, i és potser aquí on cal trobar una altra clau de volta, o la clau –simplement– de l’èxit de la seva proposta. Perquè, deixem-ho clar, començar un concert amb la transcripció per a quartet de corda de cinc fugues pertanyents al recull El clave ben temperat de J. S. Bach, per molt que siguin de Mozart, no és començar un concert amb Mozart. Bach, com Mozart, té massa personalitat perquè ningú el sobrepassi i tant de plaer resulta de sentir les dites transcripcions i l’extraordinari pols dels intèrprets entre ells, junt amb la magnífica capacitat de sobreposar plans sonors de Bach, com de conèixer la humilitat amb què Mozart es posa al servei del Kantor de Leipzig.

Una empremta, la del mestre dels mestres, que es pot observar també en Haydn, com es va fer palès en el Quartet de corda en Fa menor, op. 20, que conté al “Finale” una fuga a due soggetti que ens remet directament al “pare” Bach i que suposa un contrast excitant a l’oïda respecte de l’“Adagio” previ de caràcter amorós. L’anàlisi dels plans sonors, dels motius i del contrapunt que tant bé dominava Bach, es fa palès sobretot en els quartets de Mozart escollits per completar el programa, el KV 168 en Fa major, amb dues fugues en el segon i quart moviments i, sobretot, en el Quartet de corda en Sol major, KV 387, en què Mozart assimila la fuga al seu propi estil en l’“Allegro” final, tot contraposant-la a un model de quartet clàssic amb un deliciós segon moviment “Andante”, en què el caràcter scherzando ens trasllada a les danses populars tant del gust de l’època.

El Quartet Casals va demostrar no només puresa de so –fent servir arcs barrocs per a una interpretació que no busca ser anomenada com de “criteris històrics”, ni ho pretén, però que es diferencia clarament de l’acostament al repertori modern per a aquesta formació–, sinó també personalitat pròpia i una maduresa que ja venia essent anunciada fa temps, però que potser ara dóna indicis de plenitud.

Bon inici, doncs, per a una temporada que convida altres formacions de cambra, algunes deixebles dels Casals, com és el cas del Quartet Gerhard, que junt amb el Quartet Alart interpretaran l’Octet de Mendelssohn el proper cap de setmana. Entre les propostes, seran imprescindibles els recitals de Tabea Zimmerman, una de les intèrprets de viola més importants del moment (18 de novembre) o la joveníssima Alina Ibragimova, una de les grans violinistes actuals, que interpretarà les sonates i partites per a violí sol de Bach. Emmanuel Pahud, considerat un dels millors flautistes del món, solista de la Filharmònica de Berlín, oferirà una panoràmica de la millor música per a flauta del segle XX, i Sol Gabetta, referent indiscutible del violoncel, oferirà un recital d’obres de Beethoven i Chopin. També hi destaquen els recitals de piano, que enguany seran protagonitzats per dos grans noms, Yuja Wang (9 de febrer de 2015) i Fazil Say (3 de març de 2015), dos grans artistes que han enlluernat el públic d’arreu del món, o els d’Enrique Bagaría, un dels talents actuals del piano català (28 de maig de 2015) i Regina Chernychko, guanyadora del darrer Concurs Maria Canals. El Quartet Casals novament serà l’encarregat de fer la cloenda de la temporada, el 10 de juny, amb un programa dedicat a Bach, Xostakóvitx i Beethoven.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *