Subscriu-te

Escenaris estivals

Jonathan Brown, del Quartet Casals, imparteix una classe a l’Acadèmia de Quartet
Jonathan Brown, del Quartet Casals, imparteix una classe a l’Acadèmia de Quartets

ACADÈMIA INTERNACIONAL DE QUARTETS. L’ATLÀNTIDA, VIC. DE L’11 AL 15 DE JULIOL DE 2015.

33è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS. L’ATLÀNTIDA, VIC. DEL 16 AL 19 DE JULIOL DE 2015.

4t EARLY MUSIC MORELLA. MORELLA. DEL 18 AL 23 DE JULIOL DE 2015.

per Albert Torrens

Tant en l’àmbit de la música com en d’altres tan allunyats com l’esport, l’estiu, i més concretament el mes de juliol, és època propícia per oferir activitats formatives als joves estudiants que durant tot l’any segueixen un règim de treball intens però que gaudeixen de dos o més mesos de vacances en aquest moment. Escollim tres d’aquestes propostes que han acollit, un any més, nombrosos indrets del país: algunes de gran tradició, d’altres més joves i encara finalment una d’innovadora, com l’Acadèmia Internacional de Quartets que se celebrava per primera vegada al teatre L’Atlàntida de Vic la segona setmana del mes de juliol.

L’equipament de la capital d’Osona, potser únic a Catalunya per les seves capacitats i instal·lacions –recordem que engloba l’Escola de Música, el Conservatori de la ciutat i diverses sales de concerts–, va acollir la primera edició d’una sèrie de classes magistrals sobre l’art del quartet de corda, enginyosament ideades per Gerard Claret. El violinista andorrà va convidar-hi el degà dels quartets catalans dels nostres dies, el Quartet Casals, i un dels seus deixebles, el Quartet Gerhard, per actuar simultàniament com a professors davant de dos grups de quartets vinguts d’arreu del món: el primer, integrat per diverses formacions de nivell professional –que rebia classes del Casals–, i el segon, amb formacions de músics molt més joves, algunes creades expressament per a l’ocasió, que rebien instruccions del Gerhard. Aquest últim quartet, per la seva banda, se situava al centre d’aquestes dues categories en actuar com a professors però també com a alumnes, novament, del Quartet Casals, que ja l’havia tingut a les seves aules.

El resultat de quatre dies intensos de classes, hores d’estudi i conferències va donar com a resultat dos concerts de l’opus 18 de Beethoven integrats en la programació de L’Atlàntida i a càrrec dels quartets professionals participants i dels professors, mentre que les formacions més joves van treballar un repertori de lliure elecció que no van presentar en públic. La idea, sense gaires paral·lels en altres països, ha cristal·litzat finalment a Catalunya –on hi havia hagut alguns tímids intents anteriors–, fruit, sens dubte, de l’interès per aquest tipus de formació de cambra que ja fa uns quants anys que es detecta al nostre país.

L’endemà mateix que els últims músics de l’Acadèmia marxessin de L’Atlàntida, les instal·lacions rebien, un any més, els participants d’una contesa molt més coneguda, no tan sols perquè se celebrés a Vic per cinquè any consecutiu, sinó perquè en fa 33 que va néixer a la mateixa comarca: el Festival Internacional de Música de Cantonigròs no va faltar, doncs, a la cita habitual durant quatre dies de la tercera setmana de juliol per omplir de cants corals i de colors el calorós estiu osonenc.

L’Esbart Sant Martí de Barcelona durant una actuació al Festival de Cantonigròs. © Josep Campos Guerra
L’Esbart Sant Martí de Barcelona durant una actuació al Festival de Cantonigròs. © Josep Campos Guerra

Poques novetats es podien preveure per endavant en aquesta edició d’una cita que no per coneguda deixa de tenir interès i que ha acabat convertint-se en la primera que ha guanyat, en la categoria de danses, un esbart català: l’Esbart Sant Martí, amb un espectacle sobre la Patum de Berga. Les 18.500 persones que van passar per L’Atlàntida els van atorgar també el premi de votació popular i van presenciar els 33 grups procedents de 19 països que hi han participat. El concurs de cors mixtos el va guanyar el Palawan State University Singers de les Filipines, mentre que el guanyador de les categories de cors infantils, femenins i mixtos de música popular va ser el Jazz Choir of the State Children de Rússia.

En la cerimònia i el concert inaugurals, van ser convidats a prendre-hi part, entre d’altres, diversos grups catalans, com ara el Cor Lutiana, les corals Càrmina i Canigó i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, que va actuar dirigida pel seu titular, Manel Valdivieso.

Carles Magraner en el concert d’un grup d’alumnes a l’Early Music Morella
Carles Magraner en el concert d’un grup d’alumnes a l’Early Music Morella

Finalment, una altra població de tantes dels Països Catalans que ha repetit com a escenari musical aquest juliol ha estat la castellonenca Morella. La vinculació entre les ciutats que han conservat l’aspecte medieval i la celebració de concerts de música antiga és una recepta sobradament coneguda i exitosa, i per això Carles Magraner la va triar, ara fa quatre anys, per establir-hi el seu curs i festival internacional de música medieval i renaixentista. Al violagambista valencià li agrada presentar-lo com la dimensió pedagògica de la Capella de Ministrers –la formació que va fundar l’any 1987–, i amb aquesta quarta edició continua lluitant per consolidar-se i tenir un lloc cada vegada més visible en el panorama cultural del municipi, del País Valencià i de tot el món: i és que no és per casualitat que els últims anys hagin arribat fins en aquest racó de la comarca dels Ports, atrets per aquest curs, músics japonesos o americans.

El suport i la col·laboració institucionals, si bé modestos, han permès fins ara convertir Morella, per uns dies, en un petit Salzburg a la valenciana, si més no pel que fa al plaer que resulta de passejar sense rumb pels seus carrers i gaudir de les músiques que surten, a cada racó, de les finestres de l’Ajuntament, l’església de Santa Maria, el convent de Sant Francesc o altres edificis històrics que acullen les classes –al matí– o els concerts, a càrrec tant de professors com d’alumnes –al vespre.

El que el visitant possiblement ignora és que aquells músics que sent tocar junts s’acaben de conèixer i que han format, espontàniament, els grups més diversos: cantants, violes i sacabutxos, per no esmentar altres instruments totalment desconeguts i de noms impronunciables, i que s’han combinat en funció de les inscripcions dels participants i que han escollit el repertori per treballar amb cada plantilla de manera imaginativa i alhora rigorosa.

Early Music Morella ha aconseguit congregar enguany un centenar d’estudiants i un elenc de professors de reconegut prestigi. Els elements principals per a l’èxit, doncs, hi són, i el més important és que el projecte té camí per recórrer, pot créixer amb garanties i, sobretot, que els seus organitzadors –un equip reduït però eficientíssim– ho saben i les idees els bullen al cap. Enhorabona i que sigui per molts anys!