FESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ. Festa del Soci. Marco Mezquida, piano. Orquestra Simfònica del Vallès. Xavier Puig, direcció. F. Mendelssohn: obertura Les Hèbrides. J. Garreta: Les illes Medes. M. Mezquida: Concert per a piano i orquestra “Talaiot”. PUNTA DEL MOLINET (L’ESTARTIT). 14 DE JULIOL DE 2023.
Com a preludi del Festival de Torroella de Montgrí d’enguany, i també com a colofó de la Festa del Soci de Joventuts Musicals, la Direcció Artística de l’esdeveniment va idear una cita única: programar Les illes Medes de Juli Garreta –coincidint amb el centenari d’aquesta obra al Palau de la Música dirigida per Pau Casals– a l’escenari de la Punta del Molinet de l’Estartit, des d’on es té una vista privilegiada dels illots. El programa s’arrodonia amb l’obertura Les Hèbrides de Mendelssohn i el Concert per a piano i orquestra “Talaiot” de Marco Mezquida, que el pianista i compositor va estrenar el mes de març passat al costat de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que també protagonitzava aquesta audició.
Tothom tenia moltes ganes d’aquesta ocasió tan singular i, per tant, malgrat la intensa garbinada que l’amenaçava, l’organització la va tirar endavant amb mitja hora de retard i sense que els músics poguessin fer cap prova acústica, segurament més necessària que mai. El resultat, inevitablement, va ser un cert nerviosisme inicial, tant dels músics com del públic, i unes quantes assistències dels mossos de l’orquestra per anar a buscar algunes partitures que els cops de vent van enviar al terra o fins i tot fora de l’escenari. La conseqüència principal, però, va ser la remor que s’escolava pels micròfons i quedava amplificada juntament amb la música, tot arribant a alterar-ne els equilibris per a l’espectador.
Amb tot, la Simfònica va arrencar amb una obertura Les Hèbrides enèrgica i rítmica, que va donar pas a la gran esperada de la vetllada –amb permís de Marco Mezquida–: Les illes Medes de Juli Garreta –un guixolenc enamorat de la Costa Brava; no podia ser altrament– es va revelar com el que és, una partitura simfònica de primer ordre, deutora de totes les influències de la primeria de segle XX que es puguin imaginar i alhora tremendament original, en un únic moviment que va des de la intimitat –delicioses intervencions, entre d’altres, de la família dels vents– fins al lirisme del gran conjunt, on és inevitable voler endevinar protagonistes i escenes de la vida a les Medes, dins i fora de l’aigua.
La ventada, que no es va aturar en tota la nit, va acompanyar també el Concert per a piano i orquestra “Talaiot” de Marco Mezquida, en la segona audició que se n’oferia després de l’estrena. L’obra esdevé evidentment una de les millors plataformes perquè Mezquida desplegui el seu virtuosisme, però més enllà d’això ens mostra el pianista com un creador cada vegada més obert i versàtil. Així, a banda de diverses característiques jazzístiques i de solos virtuosos –on, per exemple, intervé directament les cordes dins de l’arpa del piano–, l’orquestra passa també per tot tipus de tècniques: successions d’acords, pizzicati, legati lírics…– en què la Simfònica va mostrar sempre una gran connexió amb el solista i compositor. Tot això a partir d’una estructura circular, sense interrupció entre moviments, que comença i acaba de manera íntima i misteriosa per evocar l’època prehistòrica que suggereix el títol de l’obra.
Hi va haver tres propines musicals: la primera, a càrrec de Mezquida tot sol, en forma de medley de melodies marineres: La calma del mar i Mediterráneo, entre d’altres, arranjades de manera molt personal, i després, dos fragments del Concert.
Prèviament a l’audició, la vetllada havia començat amb la discreta cerimònia de la Unió dels Oceans de la Fundació Philippe Cousteau, col·laboradora del Festival de Torroella. Des d’una barca situada en un lateral –l’estat del mar no permetia arrecerar-s’hi–, la campiona d’Espanya de natació, medallista europea de waterpolo –a més de model i coordinadora a Catalunya de la Fundació– Iria Esteller va llençar una àmfora que contenia aigües del Pacífic, l’Atlàntic Nord i Sud, el mar Bàltic, el Carib, el Cantàbric i el Mediterrani, com a símbol de fusió dels pobles a través de la cultura.
