Subscriu-te

Explosió de colors amb David Salleras i ‘West Side story’

SIMFÒNICS AL PALAU. Orquestra Simfònica del Vallès. David Salleras, saxòfon. Chris Duigan, piano. Marc Cabero, percussió. Dir.: James Ross. Obres d’A. Dvořák, T. Yoshimatsu, L. Bernstein i R. Rodgers. PALAU DE LA MÚSICA. 1 DE DESEMBRE DE 2018.

Un programa vibrant i brillant va caracteritzar el darrer concert de l’OSV ofert a la seva temporada al Palau sota la direcció de James Ross. Música distesa, com l’Obertura Carnaval de Dvořák i The carousel waltz de Richard Rodgers, emmarcava dues obres dotades de gran espectacularitat com són el Cyberbird saxophone concerto de Takashi Yoshimatsu i les cèlebres “Danses simfòniques” de West Side story de Leonard Bernstein.

Sota la batuta de James Ross, l’OSV va mostrar la millor cara amb unes versions plenes d’extraversió, dinamisme i magnetisme sonor que ens van apropar als jocs multicolors d’unes partitures en què timbres, melodies i ritmes confegeixen un enorme magnetisme. L’OSV va tocar amb fortalesa, amb valentia, en alguns moments –especialment el Concert– amb un volum excessiu, però per sobre de tot afrontant amb seguretat el to distès que ha d’emanar en bona part de les obres. Del Cyberbird saxophone concerto de Yoshimatsu emergeixen i conflueixen una gran varietat d’estils, des del jazz al rock, passant per moments netament neoromàntics i colors propis d’un atrevit avantguardisme i, per descomptat, de la música japonesa, tot configurant una partitura eclèctica i original. Obra en què el saxofonista David Salleras va desplegar un ventall de possibilitats sonores de l’instrument –després corroborades amb una repetició espectacular fora de programa– amb una exposició de virtuosisme, versatilitat sonora i varietat de matisos certament enlluernadors.

David Salleras. © PIG-Studio

Els seus diàlegs amb el pianista sud-africà Christopher Duigan –amb qui ha treballat en nombroses ocasions– i amb el percussionista de l’OSV des de la fundació de l’orquestra, Marc Cabero, van crear unes estructures sonores de gran bellesa congeniant en l’equilibri del so i construint amb destresa la pluralitat d’estils que reclama l’eclecticisme de la partitura. Bon treball dels solistes, ben agombolats per l’OSV, que va tenir els millors moments amb la interpretació de les “Danses simfòniques” de West Side story. El director, abans d’interpretar la coneguda obra de Bernstein –compositor del qual s’està commemorant el centenari del naixement– va explicar la seva relació amb el cèlebre compositor, pianista i director americà. D’ell –deia Ross–, en recorda molts consells referents al color de la música, al ritme i l’exigència que tenia de les obres de la seva pròpia producció. Una interpretació sentida des de la direcció de la música de la famosa banda sonora de Bernstein, amb una OSV lliurada als ritmes i a inoblidables melodies i expressant amb l’entrega de Ross tota la màgia que traspua una composició que segueix atrapant pel seu magnetisme.

© PIG-Studio

Grans aplaudiments per a un Ross que dirigia la mirada al cel com a agraïment al cèlebre compositor. El concert es va cloure amb el melòdic Waltz que Richard Rodgers va escriure com a tema inicial del musical Carousel, interpretat amb gran expressivitat per l’OSV. Un concert que ens va ensenyar la millor cara de l’orquestra, amb un James Ross que va mostrar a bastament el coneixement de les obres que portava entre mans.

Imatge destacada: © PIG-Studio

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *