Subscriu-te

Gran èxit del concert de l’OBC a la Sagrada Família

© May/Zircus
© May/Zircus

TEMPORADA OBC. María Hinojosa, soprano. Maria Eugènia Boix, soprano. Josep-Ramon Olivé, baríton. Juan de la Rubia, orgue. Cor Jove de l’Orfeó Català. Cor Madrigal. Dir.: Kazushi Ono. Obres de Vivancos, Takemitsu, Mozart i Fauré. BASÍLICA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. 20 DE SETEMBRE DE 2015.

Per Lluís Trullén

La majestuosa arquitectura de la basílica de la Sagrada Família va convertir-se en el marc del concert inaugural de la nova temporada de l’OBC; concert que suposava el debut com a director titular de Kazushi Ono, càrrec que ocuparà els propers cinc anys. Encara amb la llum de dia que entrava pels meravellosos vitralls dins el temple expiatori i que a poc a poc aniria donant pas només a la llum artificial, la immensitat de l’interior de la basílica acollia per primera vegada l’OBC acompanyada per a l’ocasió pel Cor Madrigal i pel Cor Jove de l’Orfeó Català.

Una hora abans de l’inici del concert el temple va obrir les portes al públic que va resultar afortunat pel sorteig d’entrades i que admirava la sumptuosa arquitectura de l’interior del temple.

Tres càmeres espectaculars de tecnologia 8K (al món només n’hi ha quatre) enregistraven el concert per a la televisió pública japonesa NHK i set càmeres de Medici TV retransmetien en streaming el concert que s’ha pogut veure pels webs de la Sagrada Família i de l’OBC.

Tal com succeeix amb els concerts que s’han celebrat amb anterioritat a basíliques com la de Santa Maria del Mar de Barcelona o aquesta que ens ocupa, un dels principals problemes d’oferir-hi música rau en les dimensions colossals de la nau i, conseqüentment, en la reverberació, que pot arribar a assolir els onze segons. Però un sistema de màxima tecnologia d’amplificació de la sonoritat eliminava per complet tota reverberació i feia perfectament audible des de tota la planta de la basílica el més mínim detall orquestral i vocal. Els monitors, que estaven perfectament distribuïts dins del temple, permetien al públic allunyat de l’altar major veure tots els detalls del concert i gaudir d’imatges espectaculars de l’interior del temple emesos per les diverses càmeres, malgrat que en els primers plans es percebia un insignificant desajustament entre imatge i so.

© May/Zircus
© May/Zircus

El concert es va iniciar amb la interpretació de la bellíssima Improvisation I, obra per a orgue sol de Bernat Vivancos interpretada per Juan de la Rubia, organista de la Sagrada Família. La grandesa sonora dels grans orgues de Notre Dame de París van inspirar al compositor format a l’Escolania de Montserrat aquesta partitura que Juan de la Rubia va recrear amb majestuositat.

No hi podia faltar una referència a la música del Japó, i el mestre Kazushi Ono va incloure la partitura per a instruments de metall Signals from Heaven del gran compositor Toru Takemitsu (1933-1996). Música de textures cristal·lines i plenes d’efectes harmònics, transmeses amb gran sensibilitat i conjunció per la secció de metall de l’orquestra. Tant el cònsol del Japó, present al concert, com els qui gaudiran de l’enregistrament per l’NHK agrairan el gest del mestre Ono i de l’OBC d’haver inclòs la música de qui ha estat l’autor japonès més internacional.

La veu de María Hinojosa va portar-nos a la bellesa que irradia l’Exultate, Jubilate de Mozart. Veu que es va poder percebre amb total claredat, tant en les ornamentacions i agilitats de l’“Exultate” com les de l’“Alleluja” i que va tenir un destacat acompanyament orquestral malgrat que la sonoritat amplificada de la corda no acabava de copsar la calidesa que emana de la composició. Esplèndida María Hinojosa en el decurs d’aquesta brillant obra religiosa mozartiana.

El Requiem de Fauré, el més íntim dels grans rèquiems i per a molts el més espiritual, tancava el concert. La sensibilitat que desplega aquesta música allunyada d’efectes tremendistes davant de la por envers la mort, ens obre amb l’oníric “In Paradisum” que succeeix el “Libera me, domine, de morte aeterna” una porta a l’esperança. I certament la sensibilitat requerida va presidir la versió d’Ono amb una actuació impecable del Cor Jove de l’Orfeó Català i el Cor Madrigal ja des de les primeres notes del “Kyrie” i d’una orquestra ara molt més equilibrada que en l’obra de Mozart. Cal destacar la veu bellíssima i tan adequada per timbre i textura del baríton Josep-Ramon Olivé, que tant en l’“Hostias et preces tibi, Domine” com en el “Libera me”, va mostrar-se impecable. Gran sensibilitat la mostrada per la soprano Maria Eugènia Boix en el “Pie Jesu”, dins una interpretació global en la qual el mestre Ono va expressar el subtil intimisme de la música de Fauré per a aquesta missa de difunts. Amb la impecable actuació d’uns cors molt refinats i equilibrats i el bon treball orquestral, cal esmentar l’aportació excel·lent de l’organista Juan de la Rubia, sensacional en cadascuna de les seves intervencions. Un concert en què la música religiosa i l’arquitectura del temple expiatori de la Sagrada Família van unir-se en un sol tot.