Subscriu-te

Homenatges necessaris

© Zircus Foto

TEMPORADA DE L’OBC. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Josep Colom, piano. Albert Guinovart, piano. Antoni Ros Marbà, direcció. Obres de Ravel, Benejam i Ros Marbà. L’AUDITORI. 18 DE NOVEMBRE DE 2017.

Per Xavier Pujol

El setè programa de la temporada de l’OBC, amb el mestre Antoni Ros Marbà com a director i els pianistes Josep Colom i Albert Guinovart com a solistes, va anar d’homenatges. Homenatges justos i necessaris. En primer lloc, homenatge de L’Auditori i de la ciutat al degà de la direcció catalana amb motiu del seu vuitantè aniversari. En segon lloc, homenatge de l’orquestra al seu exdirector en complir-se cinquanta anys del nomenament d’Antoni Ros Marbà com a titular de l’orquestra, un càrrec que va ocupar durant quinze anys. En tercer lloc, encara, homenatge del propi Ros Marbà, ara com a compositor a més de com a director, a tres compositors catalans claus en la seva carrera, amb l’estrena absoluta de l’obra Tres homenatges: “A Toldrà, a Mompou i a Montsalvatge”.

Per iniciar i acabar el concert, el director va triar un autor, Ravel, amb el qual se sent especialment còmode i en la direcció del qual ha excel·lit en nombroses ocasions. ¿Un altre homenatge íntim?

El concert va començar amb Le tombeau de Couperin, una obra que al seu torn és un homenatge de Ravel a amics morts durant la Gran Guerra, però també a la música francesa del segle XVIII. Els resultats van ser bons i orquestra i director van saber donar a aquest peça simfònica un to “cambrístic” molt escaient que la feia íntima i propera.

Josep Colom i Albert Guinovart. © Zircus Foto

Va seguir Iberian preludes, concert per a dos pianos i orquestra de Lluís Benejam (1914-1968), un violinista i compositor que havia format part de l’Orquestra Municipal de Barcelona, antecessora de l’actual OBC, abans d’instal·lar-se als Estats Units a mitjan segle passat. L’obra, inicialment composta el 1967 només per a dos pianos, no havia estat mai interpretada a Barcelona fins ara en la seva forma definitiva de concert. La peça és breu, brillant, extravertida, amb un gran vigor rítmic i temes i ritmes que remeten a la música popular espanyola més divulgada i que presenta una harmonia molt oberta en què s’escolten influències jazzístiques i de la música cinematogràfica nord-americana de l’època. L’obra de Benejam, de qui l’any vinent es commemora el cinquantè aniversari de la mort, va rebre una interpretació molt notable a càrrec de Josep Colom i Albert Guinovart en les parts solistes.

A la segona part se’ns va mostrar una faceta poc coneguda d’Antoni Ros Marbà, la de compositor. L’obra Tres homenatges: “A Toldrà, a Mompou i a Montsalvatge” és breu, uns quinze minuts, està ben instrumentada per a orquestra completa i àmplia secció de percussió i s’estructura en tres parts, “A Toldrà. Glosses”, “A Mompou. De la quietud al silenci” i, finalment, “A Montsalvatge. Rondó calidoscòpic”. En aquesta peça trobem, com era d’esperar, citacions dels autors i, per exemple, s’hi escolten referències clares a Vistes al mar (Toldrà), Música callada (Mompou) o les Cinco canciones negras (Montsalvatge), entre d’altres, però la peça va molt més enllà de l’enfilall de citacions, té caràcter i personalitat i amb la peça dedicada a Mompou, la millor de totes, situada al mig, l’obra pren una disposició ràpid-lent-ràpid que l’apropa a l’estructura clàssica de la simfonia.

© Zircus Foto

Va cloure el concert la Suite núm. 2 de ‘Daphnis et Chloé’ de Ravel. Aquí, enfrontada a una de les grans peces simfòniques del segle XX, amb una orquestració densíssima plena de detalls i matisos, amb parts molt exigents, gairebé solístiques, per a tots els instruments i una sonoritat de conjunt que ha de ser a la vegada poderosa i extremadament refinada, tant l’orquestra (molt especialment les fustes) com el director, ple d’energia malgrat l’edat, van brillar i van oferir una interpretació que, amb motiu, va enardir el públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *