Subscriu-te

I entre les espurnes… es feu la llum

FESTIVAL ESPURNES BARROQUES.
Dichos Diabolos.
Obres de J. P. Pujol, J. Cererols i d’altres. SANT MIQUEL DE CASTELLTALLAT (SANT MATEU DE BAGES). 9 DE JUNY DE 2018.
Quebrado Barroco.
Obres de F. Couperin, J. M. Leclair, J. S. Bach i C. Ph. E. Bach. SANTA MARIA DE COANER (SANT MATEU DE BAGES). 10 DE JUNY DE 2018.

En un context d’oferta musical estival que sovint recau en llocs comuns, tant de programació com de localització, iniciatives com la que enguany ha vist la llum per primer cop fan de bon veure.

El Festival Espurnes Barroques promou novetats tant pel que fa a la localització, el calendari i la proposta artística de la seva oferta, tot en un context de promoció del patrimoni català des de les arrels (o espurnes). Iniciativa dels propis municipis que integren la proposta a nivell geogràfic, aquest festival neix de la voluntat de donar a conèixer i compartir la bellesa d’un patrimoni artístic –arquitectònic, escultòric, pictòric– i hem d’afegir-hi també paisatgístic i gastronòmic que té com a comú denominador el Barroc. La música, en aquest context, serveix d’eix vertebrador i de pol d’atracció pel caràcter performàtic i efímer que li és intrínsec. Enguany són 9 municipis, de 4 comarques (Solsonès, Anoia, Segarra i Bages) pertanyents a 2 diputacions, els implicats en aquest primer festival del que s’ha començat a qualificar com a Territori Barroc de la Catalunya Central.

I és que, efectivament, no hi ha cap altre territori a Catalunya on es doni la confluència de tanta quantitat de patrimoni barroc com en aquest àmbit geogràfic, amb el condicionant que es tracta d’un patrimoni poc o gens conegut encara. Si hi afegim que es tracta d’una zona amb poca densitat demogràfica –excepte les capitals de comarca–, la majoria de poblacions on es conserva patrimoni barroc tenen només uns quants centenars d’habitants, i que tot just fa vint anys una sèrie d’incendis van debastar la zona, les motivacions per fer-hi convergir una iniciativa que en promogui la bellesa i el seu patrimoni mereix ser molt més que benvinguda, ha de ser també aplaudida.

Així doncs, al llarg de quatre setmanes d’una primavera que per primer cop en molt de temps s’ha comportat com a tal, amb molta pluja –benvinguda i revivificadora– i ambient refrescant, ha tingut lloc la primera edició del Festival Espurnes Barroques –que en la seva primera edició ha programat fins a 13 concerts!– i que, darrere el seu nom amaga diferents sentits: les espurnes que van encendre un foc destructor però que, vint anys després, han permès encendre una iniciativa il·luminadora i, ben al contrari, creativa i, com la pluja, reviscoladora.

En el marc del tercer cap de setmana de concerts vam poder descobrir dos entorns encantadors i dues propostes musicals que entronquen amb la voluntat creativa musical del festival: la programació íntegra de repertori barroc, el suport a la música i als músics catalans, la programació de músics consolidats i la invitació a joves talents que comencen a despuntar.

Espurnes, Dichos i Quebrados, tot purament barroc!

Concert de Dichos Diabolos. © www.facebook.com/La-Ruta-del-Barroc

L’església de Sant Miquel de Castelltallat està damunt d’un turó on es situa l’Observatori Astronòmic de Castelltallat, a la comarca del Bages. Des del capdamunt, la muntanya de Montserrat ofereix el perfil serrat imponent al fons d’una vall verda i formosa. És una vista envejable i insòlita, que es completa en 360° al bell mig de Catalunya. Allà dalt, la petita església de Sant Miquel amaga un retaule formós, del 1613, obra d’Hilari Horta, fuster de Manresa, que combina una estructura adornada, amb relleu daurat, amb l’explicació de l’advocació de sant Miquel Arcàngel en pintures sobre taula. Originària del segle XI, l’església ha viscut progressives ampliacions que van permetre afegir-hi dos retaules més, de la Mare de Déu del Roser i del Sant Crist, aquest darrer adornat amb columnes salomòniques i relleu de raïm, símbol de prosperitat i testimoni de la bonança econòmica de la zona.

La proposta experimental, que incloïa visita i explicació del patrimoni local i una suculenta proposta gastronòmica amb producte local en acabar el concert, tenia com a eix musical el programa de la formació de música barroca Dichos Diabolos. Guanyadors de la segona edició del Concurs Internacional de Broquets Històrics (Tolosa de Llenguadoc, 2016), el grup format pel violinista Ignacio Ramal, el violagambista Dimitri Kindynis, Lluís Coll a la corneta, Alfonso Barreno al baixó, baixonet i flauta de bec, i Marc Sumsi a l’orgue i clavicèmbal i la soprano Belén Vaquero van oferir un recorregut per la creació musical hispànica de l’entorn de Joan Cererols, de qui enguany es commemora el quart centenari del naixement.

L’esplèndida acústica de l’espai va permetre gaudir a pleret de la proposta musical, que tan bon punt combinava el grup al complet en peces de Mateo Romero i Joan Cererols, com fórmules més intimistes, com la peça de Bartolomeo de Selma Vestiva i colli passeggiato. Molt ben concertats, Dichos Diabolos manifestà una entesa sòlida al llarg del variat programa, que va tenir com a punts àlgids la interpretació del Maria, Mater Dei de Carlos Patiño i Serafín, que con dulce harmonía de Joan Cererols. Menció especial per a la soprano Belén Vaquero, per l’adequació estilística i una prístina afinació, així com per la noblesa de so de la corneta de Lluís Coll, sense menystenir els altres integrants, de gran qualitat. La cerimoniositat clandestina amb què es promovia l’entrada del públic a l’església i les explicacions prèvies i posteriors al concert ajudaren a arrodonir una proposta que va tenir una convocatòria excepcional, amb un aforament complet.

Concert de Quebrado Barroco. © www.facebook.com/La-Ruta-del-Barroc

L’endemà al matí, una pluja densa acompanyà el camí rural cap a l’església de Santa Maria de Coaner, població més propera a Súria que no pas a Sant Mateu de Bages, d’on depèn administrativament i amb dues esglésies patrimonials a menys de cent metres de distància. ¿La raó d’aquesta coincidència? L’advocació a Santa Maria que amaga una llegenda particular entorn de la talla romànica encara conservada dins la església més “moderna”, d’estil barroc i amb un retaule de gran impacte visual, ateses les discretes dimensions de l’església. La pluja, petició habitual dels devots d’aquesta Mare de Déu, escampà oportunament a l’inici del concert per donar pas a la llum que les espurnes del Barroc proposat pel duet Quebrado Barroco oferien. Els dos joves, David Gutiérrez (traverso barroc) i Alejandro Fernández (clavicèmbal), proposaren un viatge musical a través dels diversos estils conreats durant el període barroc, des de la influència de la dansa en el repertori francès –amb el Primer concert reial de François Couperin–, passant pel caràcter italianitzant de la Sonata núm. 1 en Mi menor de Jean-Marie Leclair. La genialitat i singularitat de Johann Sebastian Bach oferí el millor del concert, amb un Andante d’una emotivitat corprenedora, que acabà amb la Sonata en Sol major de C. Ph. E. Bach, fill del primer, d’estil galant. Quebrado Barroco és un exemple de la més jove generació de músics que centres com l’ESMUC –amb qui el Festival Espurnes Barroques col·labora ja des d’aquesta primera edició– està contribuint a fer pujar. Destacà per la simpatia en les explicacions David Gutiérrez, però també per la dolçor i qualitat del seu so, així com la senzillesa i sensibilitat de les seves interpretacions. Alejandro Fernández donà la rèplica amb molta atenció i adequació al clavicèmbal. Ambient més íntim, tant per la circumstància meteorològica com per la capacitat de l’església, ideal d’altra banda per a un tipus de música i formació instrumental de projecció sonora reduïda.

En definitiva, una proposta feta des de la implicació col·lectiva, amb una gran afluència de públic local, que és símptoma no només de l’estimació cap al patrimoni propi de cada municipi, sinó també de l’interès de la proposta en una regió geogràfica on la programació concertística és més aviat escassa. Raons suficients per considerar que aquestes espurnes que fa vint anys van fer tant de mal, enguany s’han encès novament amb una llum ben diferent, que anuncia prosperitat i lluminositat per molt de temps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *