Subscriu-te

Igor Levit. Bach, Beethoven, Rzewski.

Igor Levit

Bach, Beethoven, Rzewski.

Igor Levit, piano. Sony Classical, 2015

Un tríptic de gran impacte, altament contrastat en cadascuna de les obres que el componen. El pianista Igor Levit s’atreveix amb tres sèries de variacions fascinants. El primer creador convocat, Johann Sebastian Bach, va instaurar amb les seves Variacions Goldberg un precedent insuperat, una fita de matemàtica precisió que s’erigeix ​​a partir d’un principi, una ària que inspira des de dins les diverses etapes de la sèrie. Levit demostra empatia, però sense tractar d’imitar completament la prestància de l’instrument per al qual van ser originàriament compostes. La digitació hi és viva, tant com espontània. Levit traça una interessant via intermèdia, s’afirma entre les sensacionals extravagàncies d’un Glenn Gould i les versions arqueològicament obstinades a rescatar el veritable Bach. La veritat és múltiple, com se sap, i es trasllada també en la música que flueix –ja de manera explícita i sense simetria aparent– a les Variacions Diabelli de Ludwig van Beethoven. Desapareix el pudor i la imaginació musical sembla traçar en l’aire la realitat del món (i de l’inframón) que és inaprehensible. Hi ha una guia, temes que s’intueixen, però des d’una llunyania psicològica que ho qüestiona tot. La tercera peça del tríptic manté –almenys en el títol– l’atreviment compositiu, però amb els bons propòsits del bon Johannes: The people united will never be defeated, obra del compositor Frédéric Rzewski, a qui Igor Levit va tenir l’ocasió de conèixer i freqüentar al llarg de la seva educació musical. Òbviament, resulta compromès considerar-lo a la mateixa alçària que els creadors anteriors, i no només per no tenir prou distància històrica. Amb tot, la versió de Levit és poderosa i comunicativa, defensa l’ideal i insinua la realitat del seu oposat, en l’enfrontament dialèctic que és constitutiu, que és inherent a tota recerca de resolució.