Subscriu-te

Imatges musicals barroques a l’oratori de Sant Felip Neri

IV TEMPORADA DE MÚSICA ANTIGA. Orquestra Barroca Catalana. Rüdiger Lotter, violí i direcció. Obres de Fux, Telemann, Schmelzer, Vivaldi, Biber. ESGLÉSIA DE SANT FELIP NERI. 18 DE NOVEMBRE DE 2018.

El segon concert de la IV temporada de Música Antiga de l’Orquestra Barroca Catalana va tenir com a solista i director convidat Rüdiger Lotter, el reconegut violinista que toca amb un violí Jakobus Stainer del 1685 que va pertànyer a Reinhard Goebel, amb el qual ens va portar per un seguit d’“Imatges” del Barroc. El vigilant de la nit i la tan coneguda Batalla que Heinrich Ignaz Franz von Biber va escriure l’any 1673, “La tardor” de Les quatre estacions de Vivaldi, Les Granotes de Telemann, una Overture de Fux i una Serenata de Schmelzer integraven un programa eclèctic que tenia com leitmotiv la música descriptiva amb imatges de la natura, de persones, de sons d’animals o d’escenes diverses. Música interpretada per instruments de corda fregada i clavicèmbal que donava mostres del bon estat que travessa la formació barroca catalana, que celebra enguany els vint-i-cinc anys de la fundació.

Rüdiger Lotter (foto d’arxiu)

El virtuosisme, sonoritats atrevides i dissonants per l’època, recursos com el pizzicato o fer sonar les cordes col legno configuraven un seguit d’efectes de color que inclús semblaven apropar-se a les sorpreses sonores de l’scordatura de la qual Biber era un gran amant. Més enllà dels efectes i del dinamisme de les pròpies obres, l’essència de la música, la plasticitat i bellesa lírica que n’emanava va convertir-se en veritable protagonista de la interpretació dins un marc de planta contrareformista com l’oratori de Sant Felip Neri. Lotter contagiava la màgia del seu violí als membres de l’orquestra cercant en tot moment una plasticitat en les obres en què l’excés de l’efecte no es convertís en l’única i darrera finalitat. El detallisme i una refinada elaboració de tots els passatges lents d’aquestes composicions de finals del XVII i primera meitat del XVIII ens oferien la vessant més aprofundida, més delicada d’una música que juga amb matisats clarobscurs. Bellíssima la Serenata de Schmelzer –que fou director instrumental en la coronació de Leopold I–, amb un “Lamento” final de gran refinament i, per descomptat, la dinàmica versió que van oferir de la Battalia à 10 de Biber, en què els músics van poder desplegar el seu virtuosisme i endinsar-se en multitud d’efectes sonors. La concepció del concert de La tardor oferta per Lotter podria ser més discutible. Prescindia dels efectes de repetició en piano d’una frase oferta prèviament en forte, a fi d’optar per una sonoritat que deixava de banda els clarobscurs. Versió allunyada de determinats cànons tradicionals, però que aportava una singularitat interpretativa a la tan coneguda composició. Com a solista, Lotter va brillar en el dinàmic i extravertit concert per a violí Les Granotes de Telemann, en què els efectes de so imitatiu propicien unes sorpreses constants per al públic.

El concert va respondre a les expectatives musicals dipositades en l’orquestra i va tenir com a punt de partida l’Overture de Fux, en què la majestuositat, el contrast constant de tempi i la sonoritat proporcionada entre els onze instrumentistes van crear aquesta atmosfera barroca i descriptiva que va embolcallar tot el concert.

Imatge destacada: l’Orquestra Barroca Catalana a l’església de Sant Felip Neri el 21 d’octubre passat. © www.facebook.com/OrquestraBarrocaCatalana?ref=hl

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *