Subscriu-te

Jean Rondeau fa emergir tota la poesia del clavicèmbal de Couperin

FESTIVAL LLUMS D’ANTIGA. Jean Rondeau, clavicèmbal. Obres de Couperin. CAPELLA DE SANTA ÀGATA. 8 DE FEBRER DE 2019.

La Capella de Santa Àgata, en ple cor del Barri Gòtic, es convertí en l’escenari per acollir el recital monogràficament dedicat a Françoise Couperin que oferia el jove clavicembalista Jean Rondeau. La música de Couperin, que ha estat definida per Savall com una música en què si se’n descobreix la poètica és més bella que la pròpia bellesa, té en les obres per a teclat un dels reclams més rellevants de la història de la música. Els quatre llibres de suites, que ell denomina “ordres”, que va compondre entre els anys 1713 i 1730, configuren un llegat de més de dues-centes obres en què la descripció i l’evocació que denoten els títols van confegir un dels monuments més emblemàtics del Barroc francès. Jean Rondeau tornava a Barcelona amb la fama de ser una de les figures emergents del clavicèmbal internacional i cridat a ser un referent en la interpretació de l’instrument. Amb un clavicèmbal portat especialment per a l’ocasió, Rondeau fa entrar tota la música elegant i refinada que emmarquen les obres de Couperin mitjançant una selecció de diferents passatges pertanyents a sis ordres. La sarabanda La lugubre, els cristal·lins sons que emergeixen de Les timbres, la bellíssima música que emergeix de Les langueurs tendres o de Les barricades mystérieusses creaven una atmosfera màgica dins la nau gòtica de Santa Àgata revestida per una interpretació plena de sensibilitat i sentit descriptiu. Allunyat de buits efectismes i amb una claredat de toc certament màgica, Rondeau entrava també dins el món de L’art de toucher le clavecin escollint-ne dos dels preludis com a exemple del cèlebre tractat que s’ha convertit en un referent de la tècnica de teclat. Les ornamentacions (agréments, tremblements o pincées) evidencien un colorisme molt més ric inclús que les obres coetànies sorgides a Alemanya o a Itàlia. Aquest recurs, constant a totes les obres de Couperin, va ser interpretat amb claredat, diafanitat, tot acompanyant amb elegància i atorgant el toc de color al context musical descriptiu i poètic que conté la refinada música barroca francesa. Una transcripció del cèlebre segon moviment del Concert per a oboè en Re menor de Marcello va posar punt final a un concert marcat per la sensibilitat musical de les obres de Couperin transmesa admirablement per un Jean Rondeau inspiradíssim en tot el recital.

Imatge destacada: Jean Rondeau. © Edouard Bressy (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *