Subscriu-te

José James obre els concerts d’estiu del Mas Sorrer

Concert_Mas_Sorrer_José_James_01

Per Xavier Villanueva

El Mas Sorrer inaugurava la seva programació de directes estiuencs el cap de setmana passat (dissabte, 18 de juliol) amb José James i el seu quartet. L’eclèctic vocalista nord-americà va confegir un concert espectacular, proper i certament variat pel que fa als referents musicals. Com deia abans d’acomiadar-se amb un intensíssim Strange Fruit: “Us porto tot aquest soul, tot aquest jazz, tot aquest funk, tot aquest hip-hop, tota aquesta Billie Holliday, i faig tot això amb amor.” Ni més ni menys.

Val a dir que la localització i l’escenari del Mas Sorrer (Gualta, Empordà) s’adiu amb un tipus d’experiència musical propera; una masia restaurada acuradament dins un entorn natural i unes quatre-centes persones sopant o prenent una beguda a l’aire lliure mentre els músics fan el seu espectacle amb condicions de so més que acceptables. Dels músics depèn la qualitat del concert, i el de dissabte passat va sobresortir en molts aspectes.

El quartet va començar homenatjant Billie Hollyday amb Good morning heartache, Body and soul i In the evening (When the sun goes down), tres clàssics ja intemporals, interpretats des de la distància estilística però amb un respecte absolut cap a la cantant americana cent anys després del seu naixement. Més mostres d’aquestes revisions musicals es poden trobar al recent enregistrament de José James, Yesterday I had the blues: the music of Billie Holliday (Blue Note, 2015).

Concert_Mas_Sorrer_José_James_02

El directe va continuar amb peces extretes de la discografia pròpia de José James en una passejada pels diferents estils contemporanis de la música negra, amb canvis cap a una instrumentació més elèctrica en el baix i els teclats i amb José James abraçant la guitarra: del soul al hip-hop, del folk al rock, del blues al funk... el quartet semblava una màquina de fusionar estils diferents sempre sota el paraigua unificador del llenguatge del jazz, aquesta música omnívora capaç d’acceptar dins el seu ventall qualsevol referència musical.

El punt culminant, però, va arribar al final en forma de bis. José James sol a l’escenari, un micròfon i una màquina de fer loops com a ingredients únics per a una devastadora versió de l’Strange fruit popularitzat per Billie Holliday i considerat per més d’un com una de les millors cançons de la història del segle XX. La veu de José James anava essent repetida en loops circulars i eterns en un cor que anava creixent i sumant matisos a cada volta. Un cop construït el coixí, el cantant va anar repetint els versos de la composició cada cop més enfosquit per la tètrica història que presenta. Potser és veritat que, d’una banda, aquest últim tema va trencar un cert clima de benestar que va governar gairebé tota la segona part del directe, però d’altra banda també ho és que va constituir el clímax de tot l’espectacle i el va arrodonir, tornant al mood del principi amb les salutacions al “mal de cor” de Lady Day amb què s’obria el concert.

Tot plegat una gran experiència musical, tant per la música en si mateixa com pel context espacial on es va produir. Tot i que el Mas Sorrer està obert tot l’estiu i programa diferents activitats, si voleu presenciar un dels seus directes teniu tres oportunitats més en la programació d’enguany. El 24 de juliol, Janine Johnston, una de les veus de referència del soul actual, que en principi presentarà Soul in the city, un recorregut per la història del gènere per mitjà de revisions de peces popularitzades per les grans dives que l’han anat configurant. El 4 d’agost, Robert Glasper, un dels pianistes més prometedors i oberts de ment de l’actualitat, que torna als seus orígens amb el trio amb què va començar a fer-se un nom després de triomfar arreu amb els seus últims enregistraments. I per acabar, el veterà Roy Ayers, l’anomenat padrí del neosoul, que arribarà en exclusiva al Mas Sorrer com a única data estatal el proper 9 d’agost.