FESTIVAL ESPURNES BARROQUES. Ad Algea. Música de Robert de Visée i àries de Händel i Purcell revisitades per Josep Maria Martí Duran, tiorba. SANT PERE DE VALLFEROSA. 19 DE SETEMBRE DE 2020.
“En la seva menudesa cada llavor conté l’esperit de l’arbre que serà demà”, resa l’esgrafiat que, presidint un altar profà, corona el retaule absent dels vestigis de l’església barroca de Sant Pere de Vallferosa. Al peu de la imponent torre de Vallferosa (una joia única de l’arquitectura militar del segle X) i amb la coberta volada, el pas del temps ha treballat l’església substituint-hi els embelliments originals per la irrupció de la natura i la seva eclosió, i resultant en un indret digne de la imatgeria romàntica. Rafael Argullol planteja que de la fascinació romàntica per les ruïnes –del triomf de la natura sobre l’art–, en neix un doble sentiment: la fascinació cap a la potencialitat destructora del temps i la natura i, d’altra banda, una fascinació nostàlgica cap a l’empremta del geni humà.
La proposta originalíssima de Josep Maria Martí amb Ad Algea transita, precisament, pels intersticis fascinants dels ecos, les ombres i els trànsits de la memòria: revisitar i recompondre, recordar i guarir-se en la calidesa del recolliment i la tornada. El viatge de tornada des de diverses àries de Georg Friedrich Händel i Henry Purcell s’elabora d’una manera que ultrapassa el que habitualment entenem com a transcripció i passa a ser l’evocació d’un univers o, amb les encertades paraules de Ramón Andrés a les notes del programa –extretes, de fet, del disc homònim–, “demanar que la memòria contempli una certa reverència al que ja ha esdevingut”.
La ruta pels vestigis de les àries –una llavor, cada una, d’arbres de brancam frondós en mans de Josep Maria Martí– va anar acompanyada d’aturades en el camí mitjançant peces virtuoses de Robert de Visée, tiorbista de la cort de Lluís XIV. La combinació dels dos punts de vista al llarg del programa –la tiorba com a llanterna màgica de la nostàlgia o com a escenari– confereix una solidesa i originalitat a la proposta que, amb la interpretació magistral del músic, no podem més que aplaudir i celebrar.
El concert va servir com a tret de sortida d’Ad Algea, un projecte coral que va més enllà d’un simple enregistrament i que compta amb una cuidadíssima edició de Temporal, amb textos de Ramón Andrés i un disseny de Marta Cerdà entorn de la tiorba, en format llibre i disc de vinil. Potser aquest és el nou rumb de l’edició musical: recerca, passió, proximitat, artesania i cura en tots els detalls. Felicitem, doncs, el músic, l’equip que hi ha rere aquest projecte i Espurnes Barroques per mantenir encesa la flama que fa possible la brostada.
