Subscriu-te

La darrera lliçó del Trio de Barcelona

INTÈRPRETS CATALANS. Trio de Barcelona. Gerard Claret, violí. Lluís Claret, violoncel. Albert Attenelle, piano. Obres de Beethoven i Mendelssohn. PETIT PALAU. 22 DE NOVEMBRE DE 2018.

No era un concert més. L’ocasió suposava obrir els ulls i tornar a veure junts, dalt de l’escenari, el Trio de Barcelona –els germans Claret i Albert Attenelle–, que gràcies al seu mestratge han marcat la pauta de l’esdevenir de la música de cambra del nostre país i la formació des de la seva vessant pedagògica de tants i tants joves talents. Van ser tot un seguit de concerts inoblidables des de l’any 1981 fins al 1994 que van fer d’aquest trio un referent nacional i internacional del qual, per fortuna, han perdurat uns enregistraments de referència dedicats a Mendelssohn, Ravel, Beethoven… Els germans Claret, a més, celebren el cinquantè aniversari dalt dels escenaris –com bé recorda la portada del número 365 (octubre-novembre 2018) de la «Revista Musical Catalana» i l’esplèndida entrevista inclosa a la publicació, realitzada per Mònica Pagès. Una efemèride de tal magnitud no podia passar desapercebuda.

Un instant del concert. © Antoni Bofill

Una petita gira amb actuacions per diverses localitats –Vic, Sant Llorenç de Morunys, Barcelona (Petit Palau), Sant Cugat del Vallès i Canillo (Andorra)– configuren els darrers concerts que oferirà el Trio de Barcelona per cloure la seva trajectòria concertística. El Petit Palau presentava una gran entrada per tornar a escoltar la màgia d’aquests grans intèrprets. I per commemorar-ho res millor que incloure-hi dues obres cabdals del repertori: el Trio Arxiduc i el no menys extraordinari Trio núm. 1 de Mendelssohn, que en tantes ocasions el conjunt va portar als escenaris. La música va brollar amb majestuositat, amb entrega i passió. Un Beethoven d’intensa fortalesa tímbrica, en què els músics establien uns diàlegs plens de consistència per fer brollar tota l’essència d’una pàgina tan emblemàtica. El públic, entre els quals no mancava una part dels seus deixebles, pianistes com Josep Colom i tants i tants melòmans habituals des de fa dècades a les sales de concerts, van saber reconèixer aquesta esplèndida interpretació amb grans aplaudiments. Els tres artistes van deixar de banda la nostàlgia per lliurar-se amb professionalitat i concentració absolutes a fer música, i així regalar-nos un concert de cambra de màxima exigència interpretativa en què el Trio de Mendelssohn (amb un pletòric Albert Attenelle al piano afrontant els complexos passatges d’octaves del darrer moviment amb diàfana claredat) coronava la interpretació. Era una manera d’explicar el que vol dir la música de cambra, el diàleg entre els instruments, la fidelitat a l’autor, l’aprofundiment vers el lirisme i l’harmonia sàviament escrita per aquests dos genis del Romanticisme alemany.

Els germans Claret i Albert Attenelle van rebre una grandíssima ovació de comiat, no sense abans acomiadar-se amb la interpretació de l’“Scherzo” de la Sonata en Si bemoll de Schubert. Ens resistim a pensar que no podrem escoltar de nou el Trio de Barcelona –i més encara comprovant-ne l’altíssim nivell interpretatiu– i bo fora, malgrat ser molt i molt complex, que en un futur pogués prendre força la idea, que ara no es va poder dur a terme, d’oferir el Triple Concert de Beethoven amb l’OBC.

Imatge destacada: el Trio de Barcelona en una instantània recent. © Eva Guillamet (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *