Subscriu-te

La Filharmònica d’Oslo celebra el seu centenari al Palau

BCN CLÀSSICS. Oslo Filharmonien. Simon Trpčeski, piano. Dir.: Vasily Petrenko. Obres de Brahms i Rimski-Kórsakov. PALAU DE LA MÚSICA. 29 DE GENER DE 2019.

El Palau de la Música Catalana va ser l’escenari escollit com a punt de partida de la gira de la Filharmònica d’Oslo amb què commemora el centenari de la seva fundació. Madrid i Saragossa seran les seves properes destinacions, abans que faci una nova tournée el proper mes de març amb actuacions al Regne Unit gaudint de Nikolai Luganski com a solista. Amb una plantilla integrada per 108 músics i amb Vasily Petrenko assumint-ne la titularitat des de l’any 2013 –càrrec que deixarà la temporada vinent per convertir-se en el nou director musical de la Royal Philharmonic–, la formació noruega va actuar conjuntament amb el pianista Simon Trpčeski en un programa tan exigent com espectacular integrat pel Concert per a piano núm. 2, en Si bemoll major, op. 83 de Brahms i Shéhérezade, op. 35 de Rimski-Kórsakov.

Un concert amb un èxit interpretatiu fonamentat en tres components que es varen integrar a la perfecció. Per un costat, l’actuació del pianista macedoni Simon Trpčeski, que ja havia visitat Barcelona anys enrere interpretant amb l’OBC obres concertants de Prokófiev i Saint-Saëns. Un pianista d’una fortalesa tímbrica heroica, amb una plenitud de sonoritat que, malgrat haver-se d’integrar amb la robusta orquestració de Brahms, sempre emergia amb una claredat diàfana. Pianista de tècnica desbordant, que tant recorda Alexander Toradze per la seva magnitud tímbrica, capaç de resoldre tant els innombrables esculls virtuosístics, com endinsar-se amb un tercer moviment oníric en la poètica més profunda de Brahms. Va ser una interpretació en què tant el piano simfònic de Brahms, emergint amb majestuosistat als dos primers moviments, com aquella concepció més pròxima als delicats Intermezzi llegats pel compositor d’Hamburg convivien dins lectura plena d’intensitat. Aquesta extensa obra, una de les més complexes del gran repertori pianístic i que va ser considerada al seu moment com una “simfonia amb piano obligat”, exigeix de l’orquestra un treball impecable, i aquí el treball de l’Oslo Filharmonien va resultar bàsic per fonamentar el segon component que explica aquest brillant concert escoltat al Palau.

La història de la Filharmonien sempre ha estat marcada per una qualitat interpretativa que va portar l’orquestra a ser dirigida en les seves primeres dècades per mestres com Stravinsky i Ravel. Però és a partir de l’any 1979 –tot coincidint amb la dècada d’eclosió econòmica d’un país que ocupa un dels primers llocs de renda per càpita a nivell mundial i un referent de qualitat de vida– quan un jove Mariss Jansons va fer-se càrrec de la formació i va produir-se el salt qualitatiu més significatiu. Aquest bon treball ha anat mantenint-se en el decurs dels anys, fins a esdevenir un emblema simfònic d’un país de poc més de cinc milions d’habitants, vinculat musicalment al nom de Grieg i que actualment té en Truls Mork o Leif Ove Andsnes dos dels seus solistes internacionals més destacats. Metall poderós –magnífic als moments més exigents de Shéhérezade–, fustes càlides i unes cordes compactes i ben treballades, amb una primera violí refinadíssima en el rellevant rol que va realitzar en l’esmentada obra de Rimski-Kórsakov i una primera violoncel idènticament impecable en els meravellosos passatges del tercer moviment del Concert de Brahms confegeixen un ens musical equilibrat en totes les seves línies.

Aquesta predisposició, aquesta manera decidida i entregada a l’hora de tocar i aquesta exigència artística és assolida també en bona part per l’extraordinari Vasily Petrenko, el tercer pilar de l’èxit del concert, i qui es va emportar un veritable esclat de bravos quan va cloure l’espectacular interpretació de Shéhérezade. Un director elegant, brillant, de gest claríssim i eloqüent i que ja havia creat un perfecte equilibri en l’obra de Brahms va refermar la seva actuació amb una descriptiva narració de l’obra de Rimski. Guanyador l’any 2002 del Concurs de Direcció de Cadaqués, va saber copsar tot el sentit orientalitzant de l’obra, la màgia evocadora que embolcallen les suggestives melodies de Rimski, tota la potència que ha d’emergir als moments descriptius del mar i del naufragi, i així fer-nos reviure aquest relat musical amb tota la seva intensitat i plenitud descriptiva. Un concert de celebració d’una altíssima qualitat interpretativa i que es va cloure amb una festiva obra fora de programa prèvia a una delicada interpretació del celebèrrim “Matí” de la primera suite del Peer Gynt de Grieg.

Imatge destacada: obtinguda a www.facebook.com/bcnclassics/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *