Subscriu-te

La ‘Passió segons sant Marc’ de Bach-Savall

Imatge retrospectiva de Jordi Savall. © David Ignaszewski

AUDITORI ANTIGA. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. VEUS-Cor Infantil Amics de la Unió. Marta Mathéu, soprano. Raffaele Pé, contratenor. Reinoud van Mechelen, tenor. David Szigetvári, tenor. Konstantin Wolff, baix. Dir.: Jordi Savall. Passió segons sant Marc de J. S. Bach. L’AUDITORI. 22 DE MARÇ DE 2018.

Per Jaume Comellas

Si el nom del compositor italoalemany Ferruccio Busoni està lligat a alguna composició de J. S . Bach pels celebrats arranjaments d’alguna de les partitures del mestre alemany, i el de Maurice Ravel als Quadres d’una exposició de Mussorgski per la seva brillant orquestració d’aquest recull pianístic, amb més raó s’ha d’associar el de Jordi Savall a aquesta nounada Passió segons sant Marc.

Perquè, sense ser exactament ni molt menys una obra escrita ex novo, ni sense ser formalment Savall un compositor, o no ser aquesta la seva dedicació principal, aquesta Passió no existiria sense la seva iniciativa. Seu ha estat el treball de recerca musicològica, d’exhumació –manlleu en paraula d’ell mateix– i organització de material divers, a partir del text de Picander. Tota aquesta tasca ha confluït en un tot nou; un tot sostingut per dues grans columnes: la música de Bach i el rigor i la solvència intel·lectual/musical del músic d’Igualada.

El resultat ha acabat essent notable; i en aquest “ha acabat” ens referim a una primera part un pèl monòtona, un pèl plana, o blana i mancada de tensió. Aquest aspecte ha estat superat en bona mesura per una segona en la qual, també al compàs del crescendo dramàtic del relat, l’obra ha pres nervi; ha exultat aquest alè trasbalsador, íntimament trasbalsador si acceptem el contrasentit semàntic, que acaba sadollant i envaint d’un sentiment inefable d’elevació, de transcendència. Ara caldrà veure quina història, al marge del món propi de Savall, tindrà aquesta proposta. Fins a quin punt s’instal·larà al costat de les dues Passions conegudes fins ara del mestre de Weimar. La molt bona acollida que li dispensà el públic apunta un bon auguri.

Savall és extraordinàriament curós amb allò que ofereix i això vol dir que sempre compta amb totes les garanties de qualitat, començant pels conjunts propis, Le Concert des Nations i La Capella Reial, formats per autèntics virtuosos, força d’ells no locals. I pel que fa als solistes vocals, David Szigetvári va ser un Evangelista de gran nivell al costat del Jesús del baix Konstantin Wolff, una veu jove de gran elegància; van ser les notes més altes d’un aplec de cinc notables veus solistes.

El Cor Infantil Amics de la Unió comença a ser un fenomen digne de seriosa i respectable consideració. Aquí va respondre, una vegada més amb excel·lència, al difícil repte de cobrir la parcel·la coral de veus blanques. Era un acoblament arriscat, que va resultar reeixit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *