Subscriu-te

La serenitat de la música de Bach i Händel

FESTIVAL VESPRES D’ARNADÍ DE MÚSICA BARROCA. Lina Tur Bonet, violí. Dani Espasa, clavicèmbal. Obres de J. S. Bach i Händel. BASÍLICA DELS SANTS MÀRTIRS JUST I PASTOR (BARCELONA). 15 DE JULIOL DE 2018.

Amb el títol “Bach i Händel, una trobada” es posava el punt final al tercer festival de música barroca organitzat pel conjunt Vespres d’Arnadí. Música curosament seleccionada i uns marcs amb una connotació històrica rellevant a la Ciutat Comtal han permès una vegada més poder gaudir del talent d’un dels conjunts instrumentals que, liderat per Dani Espasa des de l’any 2005, ens ha llegat unes interpretacions de primer ordre del repertori dels segles XVII i XVIII. En aquesta ocasió la basílica gòtica del segle XIV dels Sants Màrtirs Just i Pastor va ser el marc on la violinista Lina Tur Bonet i el clavicembalista Dani Espasa van fer retrobar la música de Händel i Bach, dos autors que, com recordava el propi director, mai es van arribar a conèixer personalment.

Un instant del concert

És sabut que, en línies generals, les condicions acústiques de les esglésies no sempre són les idònies per escoltar amb total diafanitat la música instrumental, a causa de l’excés de reverberació. Malgrat tot, els dos intèrprets van saber controlar l’equilibri de la sonoritat que ha de brollar de les diferents Sonates de Bach i Händel a mesura que avançava el concert. Situats a l’altar major, d’estil neoclàssic, les interpretacions es van caracteritzar per una certa contenció, no caure en un ús desmesurat dels contrastos i seguir unes pautes allunyades de les tendències expressives romàntiques. Deliciós una vegada més el violí de Lina Tur, que, malgrat la seva joventut, posseeix un reconeixement internacional avalat pels treballs al costat de grans directors i d’un repertori extensíssim. El seu criteri netament historicista ens va reviure la música de Bach i Händel amb serenitat, continguda en l’expressió, reflexiva i interioritzada, tot evocant la puresa i nitidesa del missatge. Àgil i pulcra en els passatges que requereixen més agilitats, la sensibilitat de Lina Tur va emergir preferentment als passatges lents, deliciosament interpretats. La connexió amb Dani Espasa va ser absoluta; es tractés d’acompanyaments obligats o no (aquells que amb el baix xifrat donen un marge de major llibertat a l’intèrpret i que en aquesta ocasió quedaven representats per les Sonates de Händel), els criteris estètics interpretatius anaven en una mateixa direcció. Dani Espasa, més enllà de propiciar un precís acompanyament pel violí, interactuava creant l’atmosfera més propícia en termes melòdics i harmònics fins a aconseguir que la música avancés amb exactitud rítmica i objectivitat conceptual. Mai van caure en una fredor excessiva ni, per contra, en una desmesurada proliferació d’efectes de clarobscur. Fer que el discurs avancés plàcidament, saber jugar el paper d’interlocutors d’un missatge i atorgar a la partitura el màxim de protagonisme, van fer-nos gaudir d’unes versions plenes d’una serenitat elegant i una reflexió interpretativa acurada que està en mans dels grans artistes.

Imatge destacada: Lina Tur Bonet. © Zabet Photo (foto d’arxiu)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *