FESTIVAL DE TORROELLA. Quartet Gerhard (Lluís Castán, violí; Judit Bardolet, violí; Miquel Jordà, viola; Jesús Miralles, violoncel). Quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx. ESPAI TER (TORROELLA DE MONTGRÍ). 3 i 17 D’AGOST DE 2022.
Com a resultat d’una important i ambiciosa coproducció entre el Festival de Torroella de Montgrí i la Quinzena Musical de Sant Sebastià, el Quartet Gerhard s’ha compromès a interpretar, en sis concerts repartits en els propers tres anys, la integral dels quinze Quartets de corda de Dmitri Xostakóvitx, el conjunt de quartets de corda més important del segle XX juntament amb el de Béla Bartók.
Per a un quartet de corda, afrontar una integral d’aquest tipus és, per l’extensió i per les dificultats interpretatives que presenta, tot un repte, una mena de graduació. Si el Quartet Gerhard ja havia assolit fa temps la majoria d’edat, ara ha presentat, a un nivell altíssim, la tesi doctoral.
El primer dels dos concerts d’aquesta temporada va tenir lloc el 3 d’agost i va incloure els Quartets núm. 5 i núm. 3; el segon es va fer el 17 d’agost i va incloure els Quartets núm. 6, núm. 1 i núm. 9.
El segon concert va anar molt i molt bé; el primer va anar encara millor, va ser memorable: hi havia un estat permanent i absolut de concentració entre els músics, hi havia comunió i tensió de la bona, aquella que carrega l’atmosfera d’una electricitat espiritual que fa saltar espurnes de comunicació entre el públic i els músics.
Dmitri Xostakóvitx va haver de viure una mena de “doble vida” artística: una de pública i oficial molt vigilada, controlada i dirigida pel règim estalinista i els seus successors immediats, en què, tot i això, trobem música de primeríssima qualitat, i una segona vida més íntima i privada, més lliure però molt sovint amarada de dolor i, de vegades, de sarcasme, que s’expressa a través de la música de cambra, menys controlada pel règim i, molt especialment, a través del gran conjunt dels Quartets de corda, on tot sovint tenim la sensació d’estar davant d’una mena d’autobiografia secreta del compositor.
El Quartet Gerhard ha arribat a un punt de solvència i maduresa que li permet explorar tots els matisos d’aquestes peces denses que sovint se submergeixen en melodies que es trenquen, en insòlits contrapunts àcids, en moments de ferotgia rítmica obsessiva que fan patir l’espectador per la integritat física dels fràgils instruments.
El Quartet Gerhard ens va presentar de manera colpidora l’aspra bellesa de Xostakóvitx. Ja estem esperant els concerts de la temporada vinent.
Imatge destacada: (c) Martí Artalejo.
