Subscriu-te

L’‘Emperador’ i l’‘Heroica’, dues obres per a una gran actuació de l’OSV

SIMFÒNICS AL PALAU. Paul Lewis, piano. Dir.: Víctor Pablo Pérez. Obres de Beethoven i Williams. PALAU DE LA MÚSICA. 19 DE MAIG DE 2018.

L’Emperador i l’Heroica són dues de les partitures més cèlebres del catàleg de Ludwig van Beethoven i van centrar el darrer programa presentat a la temporada de Simfònics al Palau i també van servir per mostrar-nos la millor cara de l’OSV. El secret de l’èxit interpretatiu cal trobar-lo en la figura de Víctor Pablo Pérez, un director que sap com treballar amb aprofundiment amb les orquestres, extreure el millor de si dels músics i d’encomanar un lliurament envers l’obra que s’ha d’interpretar que amara inevitablement els instrumentistes. Una Tercera de Beethoven amb una forta càrrega romàntica, majestuosa en la seva marxa fúnebre, dinàmica i afable en la recreació de l’inoblidable “Finale” i sempre tendent a una accentuació de dinàmiques en què les sonoritats àmplies però mai desbordades expressaven tot el sentit brillant i triomfal del Mi bemoll major de la tonalitat principal de la composició. Era un orquestra entregada, precisa en els elements fugats, delicada en les frases més delicades, contundent en l’“Scherzo”. Una Heroica conduïda amb precisió mil·limètrica per Víctor Pablo Pérez que n’expressava tot el romanticisme, la intensitat, la contundència i també una sensibilitat expressiva en què les fustes i la precisió de les cordes mostraven la capacitat per assolir un nivell que sempre caldria exigir-li.

© Juanma Peláez

Previ a la interpretació de l’Heroica, l’orquestra va arrencar el concert amb la delicadíssima partitura de John Williams titulada Lincoln –amb un treball esplèndid de les cordes– i amb una de les altres partitures en Mi bemoll de Beethoven més cèlebres del seu catàleg. El concert per a piano Emperador comptava amb la presència com a solista d’un dels més grans intèrprets de Beethoven de l’actualitat, un pianista que ha fet de l’obra de Schubert i del compositor de Bonn la seva especialitat i que ha estat convidat i que ha actuat als festivals i amb les orquestres més rellevants del món. Paul Lewis i la seva poderosa articulació, seguretat i fortalesa tímbrica ens va proposar un Emperador espectacular. La segureta en els atacs, la precisió en els arpegis, la claredat dels seus trinats, però també aquell lligat tan subtil del segon moviment amb l’acompanyament delicadíssim de la mà esquerra, atorgaven a la interpretació una dimensió plena de contrastos i opulència. Víctor Pablo Pérez controlava amb precisió la sonoritat de l’orquestra, que en cap moment va tapar el treball pianístic de Lewis i que, com succeiria amb la Simfonia núm. 3, es va lliurar a la musicalitat que irradia una partitura tan emblemàtica. Un concert en què els bravos inesgotables van premiar el treball d’un pianista excepcional (un dels artistes que ha fet una veritable recreació de les darreres Sonates de Beethoven) i d’una orquestra que en aquest concert sí, ens ha mostrat un nivell qualitatiu inqüestionable.

*Imatge destacada: © Juanma Peláez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *