Subscriu-te

L’encís de l’instrument d’Orfeu

LIFE VICTORIA. Cristina Faus, mezzosoprano. José Antonio Domené, arpa. Obres de Rossini, García, Bellini, Boscha i Malibran. / LIFE NEW ARTISTS. Belén Roig, soprano. José Antonio Domené, arpa. Obres de Schubert, Schumann, Massenet i Fauré. SALA DOMÈNECH I MUNTANER (RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU). 16 DE NOVEMBRE DE 2018.

Pot resultar estrany concloure –després d’un extens, generós i interessant recital de lied– que el triomfador de la vetllada ha estat l’instrument “acompanyant” de les veus, però el cas és que en aquest cas els fats van determinar els fets cap a aquesta conclusió. I això que el concert va començar amb un inesperat accident ràpidament solucionat, val a dir que amb molta gràcia, per l’arpista José Antonio Domené, nom propi del triomfador del recital. Just abans d’iniciar el recital amb Belén Roig, LIFE New Artist en aquesta ocasió, Domené va patir el trencament d’una corda –un bordó– de l’arpa mentre acabava d’ajustar l’afinació. La situació es va resoldre amb celeritat amb una divertida i resumida classe d’encordament de l’arpa que tots els assistents encuriosits vam seguir amb interès.

Belén Roig, Cristina Faus i José Antonio Domené. © Elisenda Canals

La soprano valenciana Belén Roig, formada en cant amb Ana Luisa Chova, però també llicenciada en violí, va oferir un breu recital amb quatre lieder del Romanticisme alemany (Schubert i Schumann) i quatre mélodies franceses de Massenet i Fauré. Roig va destacar sobretot per la musicalitat d’una interpretació en què va sobresortir en la conducció de la línia de cant, molt ben recolzada pel delicat acompanyament de l’arpa. Van sonar especialment lluïdes –sobretot per l’adequació de l’acompanyament, no és el mateix una arpa que un piano…– Ständchen de Schubert, Élegie de Massenet i Nôtre amour de Fauré.

Tot seguit, Belén Roig va resistir-se a abandonar l’escenari per a indignació (simulada) de la mezzo Cristina Faus, que va fer la seva entrada amb els primers acords del divertidíssim Duetto buffo di due gatti de Rossini, que va trobar en el suport de l’arpa un efecte encara més còmic.

Cristina Faus i José Antonio Domené. © Elisenda Canals

L’esplèndida mezzosoprano valenciana Cristina Faus, de timbre tornassolat d’autèntica mezzosoprano, proposà un extens programa en què presentava un repertori molt nou per a ella, fet que va repercutir en algunes inseguretats ocasionals al llarg del concert, sobretot en el programa dedicat a cançons de Manuel García, en què la cantant restà massa pendent de la partitura.

Tanmateix, cal dir que Faus excel·lí en la seva interpretació de les cançons de Rossini escollides –especialment a Beltà crudele i La légende de Marguerite, escrita sobre la música que Rossini va fer servir després per a l’arietta d’Angelina a La Cenerentola, “Una volta c’era un re”. L’ària de Desdèmona de l’òpera Otello de Rossini fou un brillant final de l’extensa primera part del concert, de més d’hora i mitja de durada. José Antonio Domené va demostrar les seves virtuts com a intèrpret de l’arpa no només en l’acompanyament a la cantant, sinó també en la breu però virtuosa Sonata per a arpa de Rossini, en què l’intèrpret desplegà els suggeridors recursos sonors i expressius de l’instrument d’Orfeu.

Ja a la segona part, molt més relaxada, Cristina Faus oferí quatre grans interpretacions de les cançons de Vincenzo Bellini –incloent-hi La ricordanza, que conté la melodia de “Qui la voce” d’I puritani–, que sonaren renovades i més atractives en l’acompanyament d’arpa que en el conegut acompanyament pianístic. En la recta final del concert, el recordatori a la cantant i compositora Maria Malibran, filla de Manuel García, vingué en forma de quatre peces de diverses característiques i idiomes, incloent-hi La bayadère, d’aires folklòrics hispànics, molt efectista com a final de concert.

Cristina Faus va voler oferir un homenatge a Montserrat Caballé, que se sumà al que el Festival dedica en cada edició a Victoria de los Ángeles recordant-la amb les seves gravacions mítiques a l’inici de cada recital (aquest cop amb “Donde lieta uscí” de La bohème de Puccini). Faus va interpretar l’ària de Norma “Casta diva” en la versió original, per a mezzosoprano. Una execució emotiva i molt ben conduïda, que arrencà encara més càlids aplaudiments al final d’una vetllada llarga i emotiva a parts iguals.

Imatge destacada: Cristina Faus i José Antonio Domené. © Elisenda Canals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *