Subscriu-te

Leonskaja porta al Palau el Schubert més poètic

Elisabeth Leonskaja. © Jean Mayerat (foto d’arxiu)
Elisabeth Leonskaja. © Jean Mayerat (foto d’arxiu)

PALAU 100 PIANO. Elisabeth Leonskaja, piano. Franz Schubert: Sonata en La menor, D. 537. Wandererfantasie, op. 15, D. 760. Sonata en Si bemoll major, D. 960. PALAU DE LA MÚSICA. 16 D’ABRIL DE 2015.

Per Lluís Trullén

La pianista russa Elisabeth Leonskaja està celebrant els seus setanta anys amb una sèrie de recitals amb la música de Schubert com a protagonista. La pianista georgiana formada al Conservatori de Moscou és hereva de tota l’essència pianística de l’escola russa i escoltar les seves interpretacions ens transporta cap a un estil pianístic llegendari. La vinculació de Leonskaja amb Sviatoslav Richter, al qual la va unir una profunda amistat i una relació professional constant, queda palesa en les seves interpretacions. Leonskaja posseeix aquella tècnica basada en una articulació diàfana que permet escoltar diferents nivells de sonoritat realitzats amb una sola mà –recurs en què Sokolov és un mestre– o l’obtenció de grans sonoritats amb l’empenta del cos i sense que això repercuteixi en la duresa de sonoritat, al més pur estil del llegendari Gilels. Com els grans noms pertanyents a aquest pianisme (Horowitz, Nikolaieva, Virsaladze, Ashkenazy, Toradze o més recentment Trifonov, entre un amplíssim ventall d’artistes), Leonskaja cerca en la música l’aprofundiment més essencial del missatge i encara més quan per les seves mans passa la música d’un compositor com Schubert, de qui a més està realitzant l’enregistrament de la integral de les sonates.

El compositor vienès va ser l’escollit per a aquest concert celebrat al Palau i hi va incloure una sonata de joventut (D. 537, en La menor), la complexíssima fantasia Wanderer, en la qual Liszt es va emmirallar per a la composició de la seva Sonata en Si menor, i la darrera de les sonates llegades per Schubert, la monumental Sonata en Si bemoll major, en què l’“Andante” suposa la quinta essència de la seva obra per a piano.

Leonskaja ens va oferir un Schubert intens, poètic, aprofundit, d’una precisió absoluta en la sonoritat i d’un contingut en el discurs intensament romàntic. L’elegància en el fraseig en la Fantasia Wanderer i la sensibilitat que transmet la seva música fan intensament màgiques les seves interpretacions i només s’hi pot posar un únic però: un excés de sonoritat en alguns passatges, fet que també es va evidenciar en les idees temàtiques més riques en harmonies del primer moviment de la Sonata en Si bemoll.

Quan l’any 1978 Leonsakaja va abandonar l’antiga Unió Soviètica, es va establir a Viena; i en ficar a la capital austríaca la seva residència, encara va fer-se més estreta la seva relació amb la música de Schubert. Però l’estil interpretatiu d’un Brendel o de Lewis, l’estil aprofundit i idènticament màgic de Radu Lupu, l’imaginatiu i més abocat a temps ràpids de Maria João Pires o el que podrem escoltar al Palau el proper divendres en les mans de Zimermann són lluny dels plantejaments de Leonskaja. Ella cerca, com Richter, el màxim aprofundiment en els temps lents, els diversos volums de sonoritat per fer cantar les melodies a manera de lieder i el refinament líric malgrat la contundència de sonoritats.

Leonskaja va cloure aquest recital d’una intensitat i exigència màxima (que fins i tot li va repercutir en algun desequilibri en el darrer moviment de la Sonata D. 960) amb el tercer dels Impromptus de l’opus 90 de Schubert: un comiat ple d’elegància i sensibilitat per a aquest recital inclòs en la gira del seu setantè aniversari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *