Subscriu-te

Lirisme a dojo amb l’excel·lent sextet de Diana Krall

© Lorenzo Duaso
© Lorenzo Duaso

47è VOLL DAMM FESTIVAL JAZZ BARCELONA. Diana Krall Sextet. AUDITORI DEL FÒRUM. 26 DE SETEMBRE DE 2015.

Per Albert Suñé

El sextet de Diana Krall obrí el dissabte 26 de setembre el 47è Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. I ho va fer a l’Auditori del Fòrum –que registrà un ple gairebé total– tot presentant el seu darrer disc, Wallflower, un recorregut per tota una sèrie d’estàndards que foren tractats per la líder en clau bàsicament de swing, però que no deixà de banda el funky, el rhythm and blues, els spirituals, el pop, la bossa nova

Foren una sèrie de temes que abastaren des de coneguts èxits del trio de Nat King Cole dels anys quaranta fins a Crowded House, tot passant per The Mamas & The Papas. Aquests temes van ser tractats amb una cura, una delicadesa i un lirisme extrems per part de tot el sextet, excel·lint-hi la mateixa líder. Que demostrà una vegada més que el piano el domina amb mà mestra i que la seva veu bromosa no ha perdut ni una engruna de la seva especial qualitat.

Diana Krall va estar agombolada per Anthony Wilson, guitarra; Stuart Duncan, violí; Patrick Warren, teclats; Dennis Crouch, contrabaix, i Karriem Riggins, bateria. Wilson i Duncan van estar magnífics sempre, sense voler dir que els altres desentonessin. Però Warren només es va dedicar a apuntalar el grup des del darrere, ja que en la seva cortina sonora, molt ben acoblada al sextet, no hi van existir els solos.

Tot estava perfectament assajat i sabut. I per això els temes anaren sorgint frescos i sense dubtes. Però, excepte un parell de propostes, que s’envoltaren de funky i rhythm and blues, el concert patí a estones uns considerables alts i baixos de tensió. Per exemple, al cap de més o menys una hora de concert, Krall es quedà sola a l’escenari i oferí aleshores quatre balades seguides. Molt íntimes. Gairebé xiuxiuejades. Molt ben condimentades. Però la tensió baixà de manera alarmant i costà un bon xic tornar-la a remuntar. Cosa que també va succeir durant els primers vint minuts de l’actuació.

En qualsevol vas, el savoir faire de la líder i la seva gent va fer que, globalment parlant, el concert obtingués un èxit ben merescut. De fet, van ser dues hores completes de música, ja que, després de noranta minuts, el grup s’acomiadà. Però tornà a requeriment del públic i els bisos duraren mitja hora més.