IBERCAMERA. Maria João Pires, piano. Julien Libeer, piano. Obres de Schubert i Ravel. PALAU DE LA MÚSICA. 11 DE FEBRER DE 2015.
Per Lluís Trullén
Era el mes de gener de 1985 quan Ibercamera va iniciar la seva col·laboració amb Maria João Pires. Bé en solitari, bé acompanyada els darrers temps damunt l’escenari per diferents músics, la pianista lisboeta s’ha convertit després de trenta anys de constants aparicions en una de les artistes més preferides del nostre públic. Amb setanta anys, Pires sembla continuar mirant tot el que envolta el món de la música des de l’òrbita d’una intèrpret plenament lliurada i il·lusionada amb la seva tasca personal, però que més que mai vol deixar una empremta inesborrable entre el públic i entre els seus alumnes. D’aquí neix el projecte “Partitura”, organitzat en col·laboració amb l’escola Musique Chapelle de Brussel·les, pensat per donar oportunitats d’actuar als joves intèrprets i, a més, essent conscient que actualment l’estil interpretatiu està vivint una transformació.
El recital, amb un Palau ple a vessar, es va iniciar amb l’Allegro en La menor per a piano a quatre mans, D. 947, “Lebensstürme” de Schubert. Pires i el seu alumne Julien Libeer van endinsar-nos en aquesta obra romàntica amb una qualitat musical indiscutible, amb la pianista ocupant el registre greu del teclat mentre que un eficient Libeer recreava amb encert el lirisme que traspua constantment aquesta obra plena d’intensitat. Julien Libeer va ser l’encarregat d’interpretar la suite Tombeau de Couperin de Ravel, mentre que Pires (seguint una posada en escena que ja ha presentat en ocasions anteriors) escoltava asseguda davant d’una tauleta les evolucions de l’alumne. Libeer és un pianista refinat i molt musical, tècnicament impecable i que està en el bon camí per obrir-se pas en el panorama concertístic internacional. Una versió correcta del “Forlane”, el “Minuet” o la “Tocata” d’una celebradíssima obra que el compositor francès va cloure l’any 1917 en memòria d’alguns amics morts en la Primera Guerra Mundial.
Però el concert va prendre una nova dimensió quan la pianista portuguesa va oferir, ja a la segona part, un Schubert memorable, amb la interpretació de la Sonata op. post D. 960. El compositor austríac va escriure aquest monument pianístic el mes de setembre de 1828, el darrer any de la seva vida, amb només trenta-un anys, tot convertint-se –per la intensitat i imaginació melòdica– en una de les cimeres del piano del segle XIX. Aprofundiment, serenitat, dolçor, càrrega emocional, intensitat, venien acompanyades d’una lliçó magistral de tècnica al servei de la més elegant musicalitat, a la qual ara Libeer assistia des de l’escenari. El nom de Pires queda estretament relacionat a Schubert, Mozart i Beethoven i les seves versions, com l’escoltada de la Sonata, posseeixen una càrrega transcendent i un segell del tot personal i característic. Ja fora de programa, el subtil Hommage a Schubert de Kurtág va cloure un recital que serà recordat per la sublim interpretació de la Sonata D. 960 de Schubert.
