Subscriu-te

L’OCM inaugura temporada amb una Judith Jáuregui estel·lar

© www.facebook.com/pages/Judith-Jauregui
© www.facebook.com/pages/Judith-Jauregui

TEMPORADA DE CONCERTS DE L’OCM AL PALAU. Orquestra Camera Musicae. Judith Jáuregui, piano. Dir.: Tomàs Grau. Obres de Beethoven. PALAU DE LA MÚSICA. 28 DE MARÇ DE 2015.

Per Lluís Trullén

Per tercer any consecutiu l’Orquestra Camera Musicae va tornar al Palau per presentar-nos la seva temporada de concerts. Un total de cinc concerts integraran aquesta nova temporada que es va inaugurar dissabte passat amb la presència de l’Orquestra sota la direcció del seu titular, Tomàs Grau, i de la reconeguda pianista Judith Jáuregui, que continua donant mostres de la seva vàlua com a intèrpret, tot convertint-se en una de les artistes espanyoles de la nova generació més aclamades.

Després d’actuar a Tarragona, Manresa i Lleida, els intèrprets van arribar a Barcelona per oferir-nos un programa monogràficament dedicat a Beethoven, integrat per dues obres de la magnitud del Concert per a piano núm. 3 i de la Simfonia núm. 5, la famosa “del Destí”.

La pianista donostiarra Judith Jáuregui posseeix un pianisme que s’emmotlla acuradament a les exigències tècniques i estètiques del compositor que afronti. Es tracti de la música d’Albéniz o de Mompou (autor que toca admirablement i de qui va interpretar com a bis “Jeunes filles au jardin”, la cinquena de les Scenes d’enfants), la seva sonoritat sempre cerca el color més apropiat. I aquest fet també es va veure reflectit en la seva esplèndida versió del Concert de Beethoven. El Concert per a piano núm. 3 és una obra versàtil, que requereix des d’un refinament clàssic fins a un temperament romàntic en el darrer moviment. Jáuregui en va oferir una visió molt lliure en l’elasticitat dels tempi, amb un segell personal molt distintiu i amb una acurada sensibilitat, en tot moment adient amb les demandes estètiques. La seva interpretació tenia una gamma de matisos molt més elevada que el que podia oferir-li, però, una orquestra en tot moment eficient. Jáuregui és una pianista d’una qualitat interpretativa indiscutible. Brillant, delicada, impecable tècnicament, va oferir un Beethoven d’una profunditat i qualitat expressiva admirable gràcies a una barreja de serenitat, vehemència, subtilitat i refinament expressiu que, com sempre, va saber adequar a l’autor que interpreta.

El treball de l’Orquestra Camera Musicae que dirigeix des del primer dia Tomàs Grau resulta admirable. Des de la seva fundació a Tarragona l’any 2006, l’orquestra s’ha anat consolidant fins a convertir-se en una realitat del panorama musical del nostre país. Certament, hi ha un treball i una il·lusió a nivell interpretatiu que el públic del Palau va poder copsar amb una notòria interpretació d’una obra tan ambiciosa com la Cinquena de Beethoven. Tomàs Grau va oferir-ne una interpretació amb un tempo potser tendent a la lentitud, fet que provocava a moments una certa distensió en el discurs musical, però malgrat tot va saber mantenir l’essència conceptual dels moviments de l’obra amb una gran resposta orquestral. És cert que a moments es produïen certs desequilibris de sonoritat o fins i tot algunes entrades no van resultar del tot nítides, però el treball i el resultat final de la interpretació va ser més que lloable. Iniciatives que ja són una realitat com la de l’Orquestra Camera Musicae (que per cert, aquest dimarts, 31 de març, actua oferint el mateix programa a l’Auditorio Nacional de Madrid) mereixen el màxim reconeixement. Un cop acabat el concert, els músics van interpretar El cant dels ocells en memòria dels morts en l’accident d’aviació als Alps.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *